Montserrat, Paret d'Agulles, Via "Cerdà-Riera, 130 m 6a (V / A1)

A la primera incursió que realitzo a la vessant Oest de la regió d' Agulles no podia començar per cap altre via que no fos la Cerdà-Riera de la Bandereta, de fet, la guia u diu ven clar: "Fantàstica ruta,  la més clàssica de la Paret d'Agulles...". Ambient guapissim apartir del segon llarg i una vista cap a l'Oest que ens obrirà la ment...

Via del tot recomanable, amb assegurances els més pur estil clàssic, escàrpies, pitons, burils petats... 

Per tal d'evitar el primer llarg de la via, una fisura herbosa sense massa interès, tenim l'opció d'escalar una línea de parabolts que ens queda el mur de just a l'esquerra. Resulta ser un llarg complicat i molt fi, que en Tona resolt amb soltura i plena seguretat... potser 6c+? I es que el meu company de cordada... es un monstre!!!

                                  

En Tona apunt d'entrar a la R-2, quin ambientillo!!!

                                  

A primer terma hi tenim la Palangana i just el costat la Bandereta. Es pot veure una cordada                                                                        començant el 3er llarg de 6a.

Aproximació: . Aparcarem a Can Massana i prendrem el GR 72 direcció el Refugi de Sta Cecília. Passat el Coll de Guirló i el cap d'uns 10' agafarem un sender a la dreta senyalitzat amb marques grogues,aquest ens porteria superant el Pas de la Portella  el Refugi Vicenç Barvé.  El prenem i en pocs minuts i un cop situats el davant del nostre objectiu i trobarem una petita fita que ens marca l'inici del petit sender que ens portarà directament a peu de paret. 35'

Horari: 3h

Material recomanat: Aliens, camelot #0,5, 4 plaquetes recuperables i algun fisurer mitjà, 14 cintes.
Equipament: Parabolts a les reunions, burins, pitons i escàrpies de l'època. 
Descens: La via ens deixa a un petit collet. D'aquí grimparem per l'aresta i farem el petit cim de la Bandereta. Un ràpel de 40 m equipat amb un parabolt i dos espits ens deixarà el peu de l'agulla. D'aquí prendrem un evident corriol que ens porterà directes el Pas de la Portella i d'aquí de tornada el pàrquing de Can Massana. 40'

Observacions: Via 4 estrelles. Escalada clàssica de l'època sobre roca un pèl petinosa on cal prendre-hi atenció. Tot i trobar abundants assegurances, estan molt malmeses, cal reforçar-ho per anar tranquils. Es de bon equipar i es pot forçar tota en lliure si dominem el 6a.

El darrer llarg, ens espera una sortida molt elegant de IV. Acabem el diedre-xemeneia per sortir per una placa sobre roca excel·lent. Passarem de llarg un buril metxacat sense possibilitat de poder-lo xapar... que autèntic és Montserrat !!!

A l'esquerra de l'arbre, s'intueix la fissura en forma d'arc del 2º llarg.

Aquí tenim en Tona en acció. Mentre ens acostàvem amb el cotxe a Can Massana deia ja li anava bé una via "per anar de tranqui..."

Si per anar de tranqui entenem aquest llarg de continuïtat, ven vertical i de cantos romos i petits...

Però bé,  encadenada total i a vista!!!

A mi em toquen els llargs més clàssics. Com aquest V del segon llarg, una fisura esglaonada de roca discreta i força petinosa, però molt bonica!!!

Aquest llarg tenia doble al·licient, la pròpia escalada i els pedrots que ens tiraven una parella de "barranquistes" que feien ràpel per la canal de la Figuereta... no podrien anar a Guara?

                                      

El fantàstic diedre de V del segon llarg. En realitat es tracte d'un diedre museu, potser haurien de fer pagar entrada?

                                      

                                      

En Tona començant el tercer llarg de 6a. Petit diedre semi-fissurat que cal col.locar-si bé, aquest llarg però té una mica més de ferro que l'anterior.

Sortint del 3er llarg de 6a, no val a vedar i tenim una apretedeta!!!

Entrant el darrer llarg, una combinació de diedre-xemeneia amb una sortida genial!!!

Una altre matinal que ens a aclarit les idees abans d'anar a treballar.

                                      
El que no m'esperava el cim de la Bandereta es trobar-hi la Moraneta!!! i em casc i tot!!! que fort oi?

Des del cim es pot veure perfectament el Refugi Vicenç Barvé de la Regió d'Agulles.

També observem la Figuereta, El Senatxo, El Punyalet, La Peluda i el Sabre... Agulles i mes agulles, Quina potència té la naturalesa, es al·lucinant oi?