Mont Blanc 4810 m

No hi ha res més gratificant que fer realitat una activitat com l'ascensió del Mont Blanc a persones que han descobert l'alpinisme i que ara, de mica en mica, aquest esport es va apoderant del seu ésser.

Ara ja no hi ha volta enrere. Un cop has viscut l'esforç que significa cada pas, el moment en  que el clar de lluna es trenca i dona pas el vermell més intens de l'albada. Un cop has sentit el fred tallant a la cara. Quan després del vermell foc intens de l'horitzó, neix el sol i una llum forta taronja, envaeix tota la muntanya. La sensació d'estar entre dos vessants, la de la lluna i la del sol, i nosaltres, en equilibri constant per la fina aresta que ens portera fins el cim... Serà per això que l'alpinisme es més que un esport?

Segurament...

Millor unes imatges per definir aquestes sensacions... llavors ja parlarem de l'ascensió.

(Fotos de Roger López i Jordi Bou)

                                                           





                                          

Primera ascenció: 8 d'agost 1786 per Michel Paccard i Jacques Balmat.
Cordades: Roger López (Guia d'Alta Muntanya UIAGM), Agustí Puig i Enric Puigferrat  i per l'altre banda en Victor Cubinyà i Jordi Bou.
Punt de partida: La millor opció es anar a Les Houches i agafar el telefèric de "Bellevue" (el primer surt a les 7h30). D' aqui ja enllacem amb el cremallera del Mont Blanc fins "Le Nid d'Aigle" 2372m, inici de l'aproximació.

Dificultat: PD /Pendents fins a 40º.

Desnivells i horaris:

1er dia: Le Nid d'Aigle 2372m - Gôuter 3817m = + 1428m / De 8h30 a 15h = 6,5h

2º dia: Gôuter 3817m - Mont Blanc 4810m = + 1010m / De 3h a 7h = 4h

Mont Blanc 4810m - Le Nid d'Aigle 2372m = - 2438m / De 7h30 a 16h (si parem a dinar a Tête Rousse 3187m) = 8,5h

Material: Grampons + piolet + arnés + 1 corda de 40 m + material seguretat glacera + pals telescòpics + casc.

Observacions: Hi han diferents estratègies per atacar el cim del Mont Blanc. Segurament estarem condicionats segons disponibilitat de places dels refugis on cal gestionar-ho amb temps. L'ascensió no es complicada però si que té un parell de trams on cal prendre molta atenció. L'anomenada "Bolera", un flanqueig de 100 m que creua el "Gran Couloir" i que cauen pedres de la part superior. Es recomanable passar-la a primera hora quan encara no li toca el sol. Existeix un cable ja muntat per els guies per assegurar-se i fer el pas amb la corda passada. L'altre part delicada es la pujada fins el refugi de Goûter. Es tracte d'una grimpada amb roca mediocre. Tot i així hi trobarem nombrosos cables que ens facilitaran la progressió. La resta es desenvolupa per terreny d'alta muntanya amb pendents de fins a 40º i arestes de neu esmolades on caldrà saber progressar.

                                      

Aquí comença tot, el final de l'estació de "Le Nid d'Aigle 2372m"

Camí de pujada per un tortuós sender de pedres fins el Refugi de la Tête Rousse 3167m.

Aquest es el darrer flanqueig abans d'arribar el Refugi "Tête Rousse". Quan pugem no cal passar-hi ja que enfilem directament cap el pas clau de l'ascensió, "La Bolera".

Aquí la tenim, el famós i exposat flanqueig anomenat "La Bolera". Cal coordinar-se molt bé amb els companys i amb la resta d'alpinistes que estan allà per creuar amb el màxim de rapidesa i seguretat.

L'ascensió continua per la grimpada de "Les Rochers Rouges", no te cap dificultat però cal anar en compte amb les pedres soltes.

El fons s'aprecia el refugi "Tête Rousse" i el devant, les tendes de campanya que suposadament no han trobar plaça. Una filera d'alpinistes es desplega el llarg de la carena, grimpant feixucs a cada pas.

Un cop acabat la secció de roca farem un darrer tram amb neu fins el Refugi de Goûter. Arribem just l'hora de dinar i em temps suficient per refer-nos de l'esforç realitzat fins el moment. Tot just ahir vam fer cim el Gran Paradiso!!!

Vistes de pujada, d'esquerra a dreta l'Aguille Verte 4122m, l'Aguille du Midi 3842m i el Mont Maudit de 4465m.

Des del refugi veiem la impressionant cara Nord de l'Aguille de Bionnassay de 4052m.

Glacier de Bionnassay.

Posta de sol el Refugi de Goûter.

Goûter, gent de tot el mon coincideixen en aquest magnífic refugi totalment renovat. Xinesos, Americans, Rusos, alpinistes de tot Europa... conflueixen sota el mateix sostre hores abans de l'atac el cim. Cadascú immers en els seus pensaments, organitzant el seu propi material.

Refugi molt ben condicionat amb espais agradables per poder-se relaxar i fer agradable l'espera a l'activitat que tant desitgem.

A les 3h sortim del refugi i comencem a pujar envoltats del clar de lluna, avui molt intens.  Fins que no trenca la llum no surten les primeres fotos, just quan trenca l'alba. Una cordada que ja torna del cim es desdibuixa en aquests moments màgics.El moment adequat, el lloc adequat...

Aquí tenim la cordada d'en Roger, l' Agustí i l' Enric. Tots tres gaudint de cada pas, d'aquests moments tan especials que només gràcies el nostre esforç podrem viure i sentir.

El fons la vall de Chamonix, encara il·luminat per les llums artificials, es desperta tímidament sota
l'ombre del gegant Europeu.


Un cop passat per el costat del Dôme de Goûter de 4304 m enfilem cap el Refugi lliure "Vallot". Aquí comença la llarga aresta que ens encarrilarà cap el cim.

Moments espectaculars, únics...

                                                 

L' Agustí el llom de l'aresta, la divisòria d'aigües entre Itàlia i França.

                                            

Fa fred. Tot i ser a finals de juliol un fred viu ens envaeix de cap a peus. Un fred agradable que ens fa sentir vius.

                                                 

Són les 7h. Una hora màgica en un lloc màgic. Ja som el sostre dels Alps. El Mont Blanc de 4810m sempre per sobre nostre ... ara, sota els nostres peus.

Aquí el "Dream Team". Em realitzat una ascensió amb bons horaris i gaudint el màxim de cada moment. Han estat 4h d'ascens lent però constant. La prèvia aclimatació el Gran Paradiso ens ha ajuda't en l'adaptació en l'alçada hi ha progressar sense contratemps.

Comencem la baixada encara, entre dos llums. Ens creuem constantment amb altres cordades que lluiten per fer el cim. El respecta es mutu i es cedeixen els espais necessaris per la progressió. Si no hi hagués solidaritat entre les cordades no estarien parlant d'aquest esport.

Refuge Vallot, una alternativa en cas que ens sorprengui el mal temps.

Darrer tram abans d'arribar a Goûter. Un petit descans i continuarem baixant per passar la         "Bolera "abans no i toqui massa el sol. Pararem a dinar el Tête Rousse i d'aqui cap a Chamonix.

Felicitats nois!!! l' Enric, l' Agustí i en Victor han triomfat!!!

Magnifica ascensió. Amb una nit i un dia radiant i acompanyats de persones amb ganes de viure intenses sensacions.