Pic de Peiraforca 2647m - Cresta NO - D/Inf

El Peiraforca es d'aquestes muntanyes que tenim a tocar de casa i que coneix poca gent. Es un cim autèntic sense cap vessant fàcil per arribar el punt mes alt. Si afegim una aproximació "turtuosa" i poc definida per la falta d'ascencions tindrem com a resultat una activitat complerta que ens deixerà físicament ven servits.

Nosaltres vam plantejar l'ascensió de furgo a furgo sortint una activitat complerta de 9h. Tot i així a 1h i poc més del pàrquing i tenim un refugi prou ven conservat per fer-hi nit en un lloc amb tranquil·litat assegurada.

Les darreres tarteres abans d'arribar a peu de via ja es dibuixa perfectament el perfil de la cresta que escalarem.

Inici de la cresta. Un primer llarg amb un pas de 5è grau aïllat. Bona roca i bones sensacions només començar.

Just a l'inici de la cresta hi trobarem un cercla groc de 40cm de diàmetre i un parell de pitons es visualitzen el mig de la placa.

Punt de Partida: El Poble de Porta cota 1500m trobarem un túnel per passar la via del tren. Un cop passat creuarem a l'esquerra i cal d'uns 500 m trobarem ja el pàrquing on deixarem la furgoneta i on comença l'aproximació. Bon lloc per dormir tranquil i el costat del riu.

Dificultat: D - 300m (Algun pas de 5è grau aïllat no obligatori).
Desnivell: Aproximació 1150m + 300m de cresta.
Horari: Aproximació 2,5h + 5h de cresta (tres hores fins el cim i dues mes fins el darrer ràpel) + 2h de descens.

Equipament: Alguns pitons els passos claus i ponts de roca amb cordinos els ràpels. 

Material recomanat: Friends mitjans fins el 2 i semàfor d'Aliens. Cordinos de recanvi i una corda de 40 m es suficient ja que els ràpels no fan mes de 20 m. No calen peus de gat, unes botes semi rígides poden fer la feina.Pals telescòpics ens ajudaran a caminar...

Aproximació: Del pàrquing prendrem el GR7 que ens porteria a la Portella Blanca. Passat l'estany petit que ens queda a la dreta cal prendre molta atenció per veure un seguit de fites que surten a l'esquerra del sender i s'endinsa el bosc. Creuarem el bosc espès i de difícil caminar enmig de torrents d'aigua i algun aiguamoll. A la sortida del bosc prendrem una tartera de pedres que ens ajudarà a guanyar un fort desnivell sempre amb tendència el SO. Un cop sortim de la tartera que bé del bosc i ens situem a la pròpia vessant que baixa de la muntanya ja es visualitza la cresta i flanquejarem en lleuger ascens fins a peu de via. De 2h a 2h30.

Descens: El darrer ràpel ens deixa a una bretxa molt marcada i d'aqui baixarem em paciència la gran tartera. Ull no passar-se de llarg ja que caldrà flanquejar per assolir altre cop el peu de via i desfer el camí de pujada, evident. Comptar de 2h a 2h30.
Observacions: Molt recomanable. Solitud garantida i bona roca en general. Cal saber gestionar la corda amb rapidesa per complir els horaris anunciats.Un cop el cim ens podem escapar de la cresta per la vessant SE, si continuem enllaçant agulles encara tindrem alguna altre opció d'escapatòria per canals dretes també per la mateixa vessant.

                                         

                         Ressenya de la cresta treta del llibre "Les Pyrénées du Levant" d'en Thomas Dulac.

Mapa Alpina de la Cerdanyaper situar l'activitat.

Abans d'arribar el refugi ja es visualitza el Peiraforca que ja es deixa veure en tota la seva esplendor.

La caòtica tartera abans de començar el flanqueig per anar a buscar la cresta.

Els primers llargs de la via són els més complicats. Tot i així bona roca i fàcils d'assegurar.

L'aresta bàsicament va per la vessant NO, tot i així el mig de l'ascensió ens situarem a la vessant SE que ja no deixarem fins el cim.

                                                               Ja fa olor de cim!!!

                                    Ningú enlloc, tota la muntanya per nosaltres i en "Waly" enlloc...

La piràmide de roca de l'esquerra es el Roc Colom, també amb una bonica grimpada per arribar el seu cim.

Des del cim anirem grimpant per 3 agulles més.La darrera que en dos ràpels ens situarà  ala bretxa de baixada.

Característic pas de cavall per arribar a l'accés els darrers 2 ràpels de baixada.

A la ressenya original marca ràpels de 25 m. Nosaltres vam optar per anar amb una sola corda de 40 m i anar lleugers de material.

La canal de baixada després del darrer ràpel. Aconsellable portar pals...

                           El refugi està ven conservat. Compte amb 2 lliteres i 3 matalassos.
                                                                      A gaudir de la muntanya!!!