Via "L'Immortèla" - 350m MD / 6a - Cara Sud du Néouvielle 3051m

El massís del Néouvielle es presenta com un indret on hi te cabuda tot tipus d'activitats; senderisme, crestes, escalada en roca, ciclisme i si no vols fer res de tot això, simplement panxing amb bany inclòs els fantàstics llacs de la zona. Nosaltres vam deixar el relax per un altre dia i el nostre objectiu era ven clar, fer el cim del Néouvielle per una via el màxim de directa i atractiva. "L'Immortèla" compleix aquest requisit i ens feran gaudir d'una jornada d'escalada mai estressant, i cavalcant a lloms d'aquest gegant del Pirineu.

Els 6b de la ressenya estan decotats molt correctament a 6a.


1ª Ascenció: Juliol del 2012 per J.Loaec, P.Roussié, P.Foltier, J.Prat i O.Mauroy.
Aproximació: Aparcarem el pàrquing del llac d'Aubert, peatge a l'estiu, i prendrem direcció la via normal. Amb 20' veurem que la normal marxa cap a la dreta i un sender més petit però ven fresat i senyalitzat ens indicarà cap el Pas del Gat. Un cop el collet tindrem unes fantàstiques vistes de l'altre vessant amb el llac de Cap Long com a protagonista. Baixarem un xic per prendre el sender de les terrasses de Cap Long flanquejant tota la muralla sud del Ramougn i d' aqui a la vessant sud del Néouvielle. Els darrers metres el sender es perd enmig d'un caos de blocs però les nombroses fites ens porteran fins a peu de via.Ull a principi de temporada que podem trobar neu fins a peu de via.

                                 

Orientació:   Cara Sud.
Material: 12 cintes, la majoria llargues, joc de friends fins el nº 2 i aliens. Corda de 60 m pot anar bé per el primer llarg.
Equipament: Pitons, ponts de roca i parabolts.
Descens: Per la via normal del Néouvielle. Neu  a principi d'estiu. Comptar unes 2h30 fins el cotxe. Ràpels no equipats.
Cordada: Cesar Romero, alies "Cesare Maestri" i Jordi Bou.
Horari: 2h d'aproximació, 4h per la via i 2h30 per el descens.
Observacions: El primer llarg es el més rebuscat de la via. Ens situarem el cantó esquerra del ronyó característic i remuntarem els primers 40 m per terreny indefinit, fàcil i difícil de protegir fins el peu d'un petit extra plom encaixonat. Abans del tram difícil trobarem un pitó i llavors un parabolt per protegir el pas. Vint metres amb tendència a l'esquerra on encara i trobarem un altre parabolt ens portera a una vira on muntarem la R1 amb un pitó i un marlet. Heu de contar quasi 60 m del primer llarg, ull amb algunes ressenyes que en marquen només 50 m. A partir d' aqui la via ja es més evident i les assegurances ens guiaran per el bon camí fins la cresta final.
El grau es assequible si estem acostumats a moure'ns per terreny d'alta muntanya amb les assegurances justes. Els llargs més bonics són el 3 i 4, progressant per unes plaques molt estètiques i de bon fer. Els setè i vuitè llarg ens ajudaran a superar el darrer pilar per un sistema de fissures que no ens deixaran indiferents.




Només sortir del pàrquing creuarem la presa del llac d'Aubert.

Quan tinguem de prendre el sender de l'esquerra trobarem la cruïlla molt ven indicada.

Metres abans del Pas del Gat.

Flanquejant tota la muralla sud del Ramougn i d' aqui a la vessant sud del Néouvielle ja ven visible el fons.

Aquest es el ronyó característic i inici de la via. Terreny poc definit, cal prendre atenció i anar a buscar el punt dèbil per passar la petita barrera extra plomada i situar-nos a la terrassa superior.
Un pitó, un parabolt i un pont de roca ens marquerant el pas.



Inici del tercer llarg de la via. Un dels bons del recorregut.

Roca excel·lent, petites fissures, bolets de pedra ... varietat i originalitat.

En César gaudint de les vistes i del bonic llac Cap de Long.

Inici d'un altre llarg estrella, concretament el 6a del setè llarg. Començarem amb uns passos atlètics per anar a buscar el peu del pilar amb un seguit de fissures per equipar.

Bon pilar.

Aquesta es l'arribada del vuitè llarg. Un altre llarg estrella que no ens deixarà indiferents. Una sortida de reunió explosiva per entrar en un terreny combinat de plaques verticals i fissures el gust. Només queda gaudir de cada pas.



Cent metres de cresta de com a màxim  III grau, per arribar el cim d'aquest fantàstic pic. Trobar-se cavalcant el llom d'aquesta muntanya després d'haver-la escalat i poder gaudir de tot el seu entorn es un regal a l'abast de molts escaladors.

La cresta dels "Tres Concellers",  possiblement una de les mes transitades del Pirineu. Segurament la qualitat de la roca i el curt recorregut la situa a la "Pol Possition" en front altres crestes del Pirineu.

Tot i l'accés de calor... Genial!!!

El llac d'Aubert, un parell d'horetes i de cap a la les fredes aigües d'aquesta meravella natural...






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars