Mont-rebei - Paret de Catalunya - Via Corbeau

de maig 22, 2017

Mont-rebei - Paret de Catalunya - Via Corbeau - 450m 6b

Mont-rebei, escola d'escalada clàssica per excel·lència del nostre país. Si som uns "currantes" de mena... es normal arribar-hi ja de nit, després de sopar el bar Sport i de jugar-nos els llargs de la via tot fent unes "birres"... El tram de pista es llarg i et venen unes ganes d'arreplegar el sac de cal ample. Un cop dins només resta escoltar els "Xots" i sentir l'aire carregat d'aromes del Montsec, mmm... simplement genial!

Llavors, et venen pensaments de quan ens trobavem la colla d' Osona i escalavem a "tuti pleni" sense descans. Aquells sopars el prat que no ens deixaven prou anestesiats com per no tornar escalar l'han demà ...

Mont-rebei provoca un fort gust d'aventura amb moments d'alta tensió, que ens faran aflori el bo i millor de cada escalador i del company de cordada.

Son les 7h30. Bon hora per començar l'aproximació i dirigir-se a l'anomenat Pilar dels Horrors. De tota la llarga paret de Catalunya es el tram amb mes metres i també, la mes vertical. A la que surts del prat, només cal prendre el sender de la part superior i en 20' arribes el peu de paret, una aproximació deliciosa per una paret brutal.

Magnifiques vistes del llarg clau, l'OW de 6b que ens espera a la part alta de la paret.

1ª Ascenció: 23, 24 i 25 de maig del 1978. R.Munsch, D.Julien, F. Thomas i G.Uzabiaga.
Orientació: Sud-Oest. A partir de les 13h entra el sol.

Material: 14 cintes llargues, semàfor d'aliens, joc de Totems complert i el camelot del 3. El nº 4 pot ser útil però no imprescindible. Tascons petits i mitjans. Si repetim els aliens i algun nº petit de Totems ens estalviarem portar els pitons, totes les reunions son de bon equipar.

Equipament: Pitons, burils i ponts de roca.
Descens: 1h per tornar el Prat carregats d'energia Mont-rebeiana.
Cordada: Pere Herms, Jordi Casas i Jordi Bou.
Horari: 20' d'aproximació + 8h de via + 50' de tornada.

Observacions: Via cinc estrelles. Roca excel·lent quasi en tot el recorregut. Escalada atlètica de tot tipus: placa, fisures, diedres, xemeneies ... "a tuti pleni!!!"

Els llargs claus: El segon llarg, vertical i difícil però de bon equipar i amb roca grisa de collons. Els primers metres del tercer, una curta fissura de roca vermella, s'ha d'equipar. El V+ d'abans del OW, per mi el mes desagradable de la via ja que parlem d'una xemeneia amb roca vermella i relliscosa, no deixa de ser un bon entreno per escalfar i entrar mentalitzats per el llarg clau. El llarg de l'OW mes fàcil del que sembla però no val a badar. Important mirar de cara a Àger i portar a mà el Totem negra (queda a caldo) i els Aliens. El tram difícil es relativament curt o sigui que un cop de gas i amunt!
El primer millor que no porti motxilla, hi han varis llargs que molesterà per progressar.
Els únics llargs que es poden empalmar son el 3er i el 4ª, la resta no es massa recomanable si volem gaudir de l'escalada.

L'entrada de la via. Comú amb la Latin, prendrem la segona fissura. El peu de via i trobarem un para-volt del 8, burils i pitons.

Entrada de la R-2. Un 6b magnífic amb els passos clau ven protegits, tot i així màxima concentració!!!

Inici del 3er llarg. Una fisura atlètica per equipar, cal anar x feina!

Jordi Casas en acció! un bon escalador que u porta a la sang... qui serà el culpable?

Selfee a la R 3

R-4

R-5

R-8. Comencen les xemeneies, d'entrada agreides i de bon fer.

Llarg 10. Un V+ autèntic dels d'havans. Cal apretar fort de cames per aguntar-nos dins la xemeneia, sort que es de bon equipar.

Entrada de la reunió abans del llarg clau. En Pere va empalmar el L9 i el L10, no massa aconsellable ja que el fregament de la corda el fa més complicat que si u fem mes amb calma.

Inici de l'off witch. En Pere no rondina, u sigui que bona senyal! Avui te un bon dia i el supera amb calma i gaudint de cada pas. Les gotes d'aigua per col·locar-hi els peus seran decisives per progressar amb seguretat.