Via Star McHara - ED 150m (6b obl) - Sud del Pedraforca.
Ressenya dibuixada per Nil Bohigues i pintada per Josep Rigol el mateix refugi Lluís Estasen.
Tot una obra d'art.
Primer llarg de la via.
Excurcionisme en estat pur. El concepte excurció es fa patent quan cerques les assegurançes fixes d'aquesta mítica via de la sud del Pedraforca. L'escalada ens tresllederà els anys 80 i a la fermesa dels escaladors de l'època que prograssaven amb un concepte del "free climbing" de compromis i fidels (tot i està oberta x dalt) a l'autoprotecció, col.locant els punts fixes mínims i necessaris. Si no, veïeu el detall de la ressenya original i el material que demanaven a les hores per futures repeticions...
Es que potser cal estar "mahara" per escalar l'Star McHara?
Cordada: Pere Sevarroja i Jordi Bou
Dificultat: 6b
Llargària: 150m
Exposició: Alt
Equipament: Reunions equipades amb espits. Els llargs trobarem espits, pitons i ponts de roca molt deteriorats. Em vam posar algún de nou.
Material recomanat: Cintes llargues i curtes, joc de Totems complert (del negre el taronge) i Camalot C3,(aconsellable si aneu justos de grau) Tascons mitjans i algún cordino x lleçar pitons.
Orientació: Sud
Horari: 3h30 d'escalada.
Aproximació: Tenim les dues opcions de sempre per anar a la Sud. Si tenim el vehicle adeqüat el més ràpid es pujar per la pista del Roget i pendre el sender que porta el Prat de Reu. En cas contrari millor anar des del Refugi i saltar x el collet del Pollegor Inferior cap a la Sud.
Descens: 3 ràpels per la via Camí del Trò.
Valoració i observacions:
Via cinc estrelles. El primer llarg es un bon filtre per veure si estem el nivell per gaudir-la amb dignitat. Probablement el "Crunx" de la via són les dues primeres xapes del segon llarg, una placa fina que haurem de trebellar de peus de valent i les assegurances alegres, alegres. El quart llarg és el millor, verticalitat i continuïtat garantitzada amb passos obligats i algúns dificils de protegir. Algunes ressenyes el posen de 6a... el meu poble es un 6b com un temple.
Orientació: Sud
Horari: 3h30 d'escalada.
Aproximació: Tenim les dues opcions de sempre per anar a la Sud. Si tenim el vehicle adeqüat el més ràpid es pujar per la pista del Roget i pendre el sender que porta el Prat de Reu. En cas contrari millor anar des del Refugi i saltar x el collet del Pollegor Inferior cap a la Sud.
Descens: 3 ràpels per la via Camí del Trò.
Valoració i observacions:
Via cinc estrelles. El primer llarg es un bon filtre per veure si estem el nivell per gaudir-la amb dignitat. Probablement el "Crunx" de la via són les dues primeres xapes del segon llarg, una placa fina que haurem de trebellar de peus de valent i les assegurances alegres, alegres. El quart llarg és el millor, verticalitat i continuïtat garantitzada amb passos obligats i algúns dificils de protegir. Algunes ressenyes el posen de 6a... el meu poble es un 6b com un temple.
A destacar:
- Roca exelent. Forats i fissures plenes d'herba on caldrà anar en compte.
- El llibre d'en Dalmau parla de roca pulida... res, de res, adherent i per disfrutar.
- Recorregut que cal saber interpretar en tot moment.
- Equipament mediocre a base de spits, burils, pitons i ponts de roca florits.
- Reunions força incómodes, especialment R1.
La nº 20 és el recorregut de la via. Ressenyes extreta del llibre d'en Dalmau i del blog Romàntic Guerrer, aquesta darrera molt ven dibuixada.
Fletxa d'inici de via.
R1
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada