"T'hauré d'aplicar un correctiu sèrio" - 220m ED- / (6a+ obl) - Roc Galliner - Alinyà - Alt Urgell

Postes de sol de tardor especteculars, doncs si, vivim el paradís.

Aquesta es la típica via que si prenem com a referència l'escrit del llibre Roques Partets i Agulles de l'Alt Urgell d'en M.Blanco ens podem picar els dits. Segons la ressenya la dificultat no passa de 6a+, sempre i quan no et surtis de l'itinerari original jugan-te algún que altre mestegot. Si el que t'agrada és buscarte la vida i nevegar per plaques fisurades poc definides doncs endevant, aquesta es la teva via, a disfrutar!

Oberta per: P. Arilla i M.Blanco - 2011

Cordada: Oriol Urgell, Guillem Sarri i Jordi Bou.

Dificultat màx.: 6a+ - C3

Dificultat obligada: 6a+

Llargàda: 230m.

Exposició: Alta

Equipament:  Reunions equipades amb 2 bolts. Semiequipada amb algúns parabolts i pitons, en algún cas força mal col.locats.

Material recomanat: 14 cintes sobretot llargues, 1 jocs de Totems  + semàfor d'Àliens. Tascons petits i mitjans i bagues sabineres.

Orientació: S

Aproximació: +/- 50' depnent d'on em deixat el cotxe. Prendrem el PR que ens porteria a Roc Galliner. El deixarem a mà esquerra i baixarem seguin el corriol i creüant algún petit prat fins arribar a un abeurador on podrem agafar aigua. Continuarem corriol avall quan divisarem un petit collet a l'esquerra amb una fita el costat. Des d'aquí cal divisar una agulla el fons de tot que ens marcarà el pas clau per passar a l'altre vessant, caldrà saltar l'agulla per l'ampli coll emboscat de la seva esquerra. Tornem però el petit collet que comentàvem abans. I trobarem una corda fixe per devallar uns metres i d'aquí baixarem per la canal, algunes fites i passos gastats. Arriberà un punt que caldrà flanquejar per no passar-nos de llarg el coll envoscat que he comentat. Un cop el coll devallarem ja fins a peu de paret. Just la confloència de la canal que bé de l'altre costat amb la paret serà el peu de via.

Horari: +/- 5h d'escalada.

Descens: No hi ha descens. Remontarem uns 150m de carena molt elegant i d'aqui recuperem ja plenejant el camí de pujada. 

A destacar:

* Lloc increïble amb soletat garantida. Grans vistes cap a Ponent.

* Els passos clau no sempre estàn protegits, graus apretats.

* Equipament molt auster, si t'agrada la ferralla no és la teva via.

* El primer llarg em de pujar per una alzina fins arribar el primer parabolt. 

* Ull el tercer llarg poc evident i força expo. Cal serpentejar sempre per els punts més fàcils de la paret. 

* El final del diedre del quart llarg va saltar un extreplà. Possibilitat de col.locar un Totem groc a una fisura invertida que queda el final, just abans del flanqueix d'esquerres. Parlem d'un diedre prou dificil i obligat.

* El sisè llarg boníssim, potser el millor de la via.

* Ull amb els dies calorosos ja que queda molt ensotat i es pot passar molta calor.

                               

                Fotos panoràmiques de 

http://escalesrodones.blogspot.com/2015/12/thaure-daplicar-un-correctiu-serio.

                             

Bona ressenya de Romàntic Guerrer. El tercer llarg no és tant directe, serpenteja més per trobar les devilitats de la paret.

Corda fixe per devallar a la canal.

Si seguiu la carena boscosa del fons s'intueix l'agulla que em de tenir controlada per saltar a l'altre vessant. Millor amplieu la imatge.

L2

L4

                                                                                   L5

L6

Carena cimera