Pilar Sud - 1200m / V+ - Barre des Écrins 4102 m

Cada activitat que fem a la muntanya ens fa créixer com Alpinistes, i si es una gran cursa els Alps encara influirà més sobre la nostre visió de la muntanya. 

En aquesta ocasió no volia plantejar una ascensió feixuga n'hi sentir a parlar de vivacs, però sense subestimar el nostre objectiu. La idea des del començament era molt clara i per executar-la calia una pòssima amb 4 components fonamentals: bona méteo + bona estratègia, una tècnica de progressió ràpida i canvis de material i de cap de corda el màxim de ràpids possible. 

Només d'aquesta manera ens podem plantejar una ascensió amb el dia i superar els 1200m fins el cim. 

En resum: 3h30 d'aproximació, 12h d'escalada i 3h30 de baixada fins el refugi.

Genial!

La sensació de fer els darrers metres fins el cim, sols, nosaltres i la muntanya. Amb el sol rogenc que cau a l'horitzó i amb la satisfacció d'haver encertat amb la nostre estratègia ens omple de sentiments difícils d'explicar. Una nova informació queda gravada el nostre disc dur. Esperem saber-la aprofitar per altres objectius.

L'Oriol els darrers metres de cresta abans d'arribar el cim de la Barre des Ecrins.

                                              

                                         

1ª Ascenció:Jean et Jeanne Franco, 1944.
Aproximació: Sortirem del parquing del "Pré de Madame Carle" 1870m (Alefroide). Pendrem el sender de la normal de la Barre i en 20' ens desviarem a l'esquerra direcció el "Glacier Noir". Un mercat sender que puja per el llom de la llarga morrena ens ajudarà a superar els 930 m de desnivell fins a peu de paret. L'últim tram de morrena x arribar a la glacera tenim dos opcions. Una baixar el glaciar (perdrem un desnivell que llavors haurem de tornar a remuntar) i l'altre continuar fins que s'acaba la morrena i per un cami poc definit, flanquejar per pendents incòmodes fins el darrer tram que haurem de baixar x terreny molt descompost fins a la glacera. 3h30' fins a peu de via.
Orientació:   Cara Sud.

Material:  9 cintes llargues, Càmalots nº 0.75, 1 i 2  + Aliens blau, verd, groc i vermell, tascons. 3 pitons variats son recomanables x si ens embarquem. Nosaltres x anar mes lleugers anàvem amb 1 corda simple de 55 m, assumint el compromís que això comporta. Botes semi-rigides i peus de gat molt útils per el Bastió. Un piolet, grampons i 1 cargol de gel x la glacera. 

Equipament: Alguns pitons.
Descens: Per la via normal de la Barre des Écrins. Just abans d'arribar el coll haurem de fer un curt ràpel de 25m.1h per la cresta i unes 2h30 més fins el refugi des Écrins.
Cordada:  Oriol Mestres i Jordi Bou.
Horari: Sortim a les 4h de la furgoneta. 7h30 a peu de via i a les 19h30 arribavem el cim. Sobre les 24h abrivarem el Refugi des Écrins.
Temps d'escalada efectiva unes 12h

Observacions:  De la rimaia fins el peu de la "Tete Rouge" es pot anar molt ràpid, cal aprofitar i anar a la idea. Un cop a la base d'aquesta primera agulla cal anar més en compte i buscar l'itinerari més lògic i fàcil. A les 14h érem el peu del "Bastió" per iniciar el primer llarg. Són 300m de roca discreta tirant a "xunguilla", destacant el primer llarg, no tant per la dificultat sinó per la seva exposició. La majoria de reunions s'han de reforçar. Si anem a la idea amb 3/4h el podem tenir enllestit. Només resteràn un parell d'hores més fins el cim. 
A destacar l'ambient i l'entorn on es desenvolupa l'escalada i l'arribada el cim. en contra tindrem la precarietat de la roca i la dificultat per trobar l'itinerari.
Informació: El llibre Oisans Sauvage, Livre Est, de Jean.Michel Cambon i trobarem un munt de ressenyes de la zona.

                                                              Ressenya d'Albert Castellet



El fons del "Glacier Noir" es dibuixa perfectament l'espero Sud.

Un cop a peu de via, si aixequem el cap veurem aquest "percal". De fet, es dues vegades la cara nord del Pedraforca i una mica més oi? 

Creuant la rimaia a peu de via sense cap dificultat.

La pendent de neu que trobarem x accedir a peu de via.

Des d'un començament ens encordarem a 40m i avançarem a "l'enssamble" fins que el primer esgoti el material. En acabat muntarà una reunió ràpida per fer canvi de cap de corda i així continuar avançant.

Primeres xemeneies del recorregut.

La curta glacera que dona accés a la paret ja queda força avall.

                                                      

El peu de la "Tete Rouge", el primer mur important que trobarem el recorregut muntarem algun llarg de corda. Aquest tram possiblement sigui el mes perdedor de la via. L'objectiu però es molt clar. Assoli el cim d'aquesta agulla que amb un petit ràpel de 5m ens deixarà a la bretxa just el peu del "Bastió".

La "Tete Rouge", es un tram on cal tenir bon olfacte per decidir quin es el millor itinerari per assolir-ne el cim. Segons la decisió que prenguem podrem estar escalant entre IV+ i/o V. Sense assegurances, buscant la vertical visual ment més evident i sempre amb la mentalitat d'anar a la idea... que el temps passa!!!

L'Oriol el segon llarg del "Bastió". Roca sospitosa en tot moment i verticalitat assegurada.

A la reunió després d'haver escalat el V+. Un dels millors llargs de la via, sense dubte. Roca més que acceptable, bon canto i forces pitons tenint en compte el que em trobat fins ara. A més, fas un flanqueig amb tendència a la dreta amb un pati espectacular.

L'anomenat "Mirall", el darrer llarg del "Bastió". Un IV+ per gaudir de valent aquest cop si amb roca excel·lent!!!

Un cop el cim del "Bastió" ens deixa el començament de la cresta que ens portera el cim. Uns 300m de recorregut que caldrà no abaixar el ritme...
Començada la cresta, gran part del recorregut es desenvolupa per sota de la mateixa enllaçant vires de roca dolenta, canals, llargs de corda verticals ... Multitud de situacions diferents que haurem d'aplicar molt "d'ensamble" si el que volem es sortir per dalt amb l'horari previst.

Un parell de llargs com a ara aquest els haurem d'escalar segons l'itinerari escollit. Grau? diguem que IV+ emprenyat...

                                       

Ara si, ja no hi ha dubte arribem per el millor lloc possible.A llom de la cresta Sud, com havia de ser. Vaig tenir el privilegi de fer els darrers metres fins el cim. Uns moments màgics, segurament irrepetibles per el lloc on som, l'hora que hi arribem i un capvespre que ens regalarà unes llums difícils d'aturar amb el temps. 

i el cim!!!!

Vistes espectaculars

El fons de tot es pot veure perfectament el Gran Pic de la Meige. Amb el glaciar penjat Carre a l'esquerra.

Roca exel.lent i un pati de descomunal per la vessant SO ens deleiterà en aquest hora que ens queda de baixada per arribar a la glacera.

L'esmolada i fantàstica cresta de la Barra la deixem enrere. L'hem gaudit de valent.

L'esmorzar de l'endemà, genial!!! i ens volien donar pa amb melmelada...

Refugi del Ecrins. Un petit desnivell d'uns 100 m des del glaciar ens separa del confort i de les cerveses!!!

Espectacular. No és un 4000 qualsevol, es una muntanya especial. Un massís sense telefèrics n'hi cremalleres amb un fort caràcter propi on totes les ascensions caldrà treballar-les des del fons de la vall.

La glacera de baixada ja cap a la furgoneta.

Aquí es veu perfectament el llom de la llarguíssima morrena que ens portera directes a la glacera del peu de via. Una aproximació mai feixuga de molt bon fer.