Travessa Núria - Vallter
Pas a pas enfilem el camí cap el nostre destí.
Pocs metres ens separen del Pic Sup. de la Vaca de 2826m.
Per trobar bones condicions de neu el nostre Pirineu mes Oriental es complicat. Les llevantades costen d'arribar i quan arriben el vent s'encarrega de treure'ns la pols blanca que ens fa gaudir de la flotabilitat que tant apreciem.
Cal que nevi reiteradament per tal de cobrir el terreny pedregos que el forma i ens permeti treure els esquis amb certa tranquil·litat.
Després d'una setmana de seguiment continu del temps sembla que el divendres donen un pam de neu. Un pam de neu que caurà just a la nit i fins entrada la matinada. Pel dissabte gran bo. Sol radiant i amb un xic de vent que anirà minvant conforma avancin les hores.
Un watz el grup i ja ens trobem de camí cap a Vallter 2000 en Victor, l' Enric i un servidor per deixar el primer cotxe per retornar cap a Queralbs un cop acabada la travessa.
Són les 7h del mati. La màquina llevaneu treballa i un bosc tapissat de neu ens indica bon presagi per l'activitat que tenim programada.El mes complicat de la travessa Núria-Vallter es precisament trobar-la en bones condicions nivals per poder-la gaudir de valent així que, si es presenta l'ocasió no la deixem escapar.
Les dades:
Distància = 12km
Desnivell positiu = 1100m
Desnivell negatiu = 1039m
Màx. pendent = 30º
Temps activitat = Entre 6h i 7h
El "Dream Team", de dreta a esquerra, en Victor, l' Enric i jo mateix. Som'hi nois!
Fa fred. Les previsions son les previstes i uns 20 cm de neu nova acaronen els esquis afamats de neu.
El fons deixem el Santuari de Núria incomprensiblement solitari donades les condicions que ens regala en aquesta ocasió el Pirineu.
Quin mató de neu. El fons el nostre primer objectiu, el coll del Noucreus.
Fantàstiques vistes del nostre petit gegant Oriental, el Puigmal.
Última diagonal abans d'arribar el coll. El fons a la dreta veiem el Cim Alt de les Arques de 2792m que aixopluga una bona baixada a la vessant Nord. Una bona opció si el que volem es fer una matinal ràpida i gaudir de neu pols.
Normalment les creus es troben els cims de les muntanyes, però aquí no, som el coll de Noucreus de 2795m. Pocs metres ens separen del primer cim del dia, el Pic de la Fossa de la Gegant de 2808m.
Passat el coll de Carançà continuem cavalcant a llom de la divisòria d'aigües entre França i Catalunya.
Fàcil però eleganti amb unes vistes immillorables per els nostres ulls plens de gratitud per aquest regal. Només nosaltres, la muntanya, i... ningú més !!!
Per fi la primera esquiada del dia!!! un regal per els nostres sentits que assaborim de valent.
Deixem enrere la base del pic de l'Infern i iniciem la darrera pujada cap el coll de la Marrana.
Un cop més a sortit rodó. Bon temps, bona neu i bons companys ens han permès gaudir un altre gran dia a la muntanya. Bons records que romandran per sempre dins nostre.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada