Via"Nabot Léon" - 250m 5+/6a - Pilier Rouge Aiguille de Blaitière - Aiguilles de Chamonix

Increïble penúltim llarg de la via. Possiblement un dels millors del recorregut.

Era la tardor passada que vem pujar a el "Plan de l'Aiguille"  a peu des de Chamonix. Vam esperar que tanquessin els telefèrics per així gaudir d'aquest indret lluny de les massificacions. L'objectiu, a cometre l'escalada de la goulotte "Rebuffat-Terray" eliminant el peatge del telefèric i, de pas, disfrutar del preciós sender que puja des del fons de la vall.

Aquest estiu però, em acabat passant per el tub agafant el telefèric de l'Aiguille du Midi que, amb un tres i no res, et planta el mateix "Plan de l'Aiguille". Tres hores i mitja de suor i mal d'esquena, contra un grapat d'euros per 2 minuts de pujada, quina diferència oi?

Com que teníem pocs dies de vacances vam escollir escalades sense massa embolics, còmodes aproximacions i metres per davant de roca suculenta...

L'Aiguille de Blaitière reuneix tots els requisits per submergir-nos en un marc alpí i un rocam difícil de superar. La "Nabot León" és el primer plat perfecte per assaborir tot el que representa l'escalada d'aquest indret. Per la resta de plats no i patiu, la carta del massís del Mont Blanc és molt extensa i podreu escollir-ne per tots els gustos. Som 'hi!

1erº ascensió.  Thierry Cerdan et Michel Piola - 18 setembre 1985

Cordada: Oriol Urgell i Jordi Bou.

Dificultat màx.: 6a 

Dificultat obligada: V+ 

Llargada: 250m.

Exposició: Alta

Equipament:  Reunions equipades amb 2 bolts i algun entre llargs, pitóns aïllats a la via.

Material recomanat: Doble corda, joc de Totems complert + C3 i cintes llargues.

Depèn de l'època de l'any poden ser necessari piolet, grampons i pals recomanables.

Orientació: SO

Aproximació: +/- 1h30' . Pujarem amb el telefèric de l'Aiguille de Midi fins a l'inter-mitja. Obren a les 6h i en surt un cada 10', nosaltres vam agafar el de les 6h10. D'aquí agafarem el sender que surt després de la terrassa del petit bar que trobem sortint del telefèric. Seguirem les múltiples fites creuant les caòtiques morrenes de pedres que flanquegen les Aiguilles de Chamonix. Arribarà un punt que el camí pren el fil de la morrena, força fresat fins el peu de la petita glacera de l'Aiguille de Blaitière. D'aquí pujarem fen zigues zagues fins el peu d'una petita canal. Grimparem la canal, flanquegem cap a la dreta fins una marcada  bretxa, i d'aquí caldrà fer un petit pas exposat 3a, però amb bona roca per accedir a la vira que ens portarà a peu de via. Podem deixar els pals, motxilla, bambes a peu de via ja que rapelem per la mateixa vessant.

Horari: +/- 4h d'escalada.

Descens: Just a la última reunió iniciem els ràpels a la mateixa vertical. Recomanable no tirar les cordes ja que és fàcil que s'enganxin - 1h. De peu de via el telefèric em de comptar 1h més.

A destacar:

- Ambient d'alta muntanya envoltats de la majestuosa cara Nord de les Aiguilles de Chamonix.

- Roca excel·lent de bon equipar.

- No subestimar el grau obligat ja que l'escalada tot i ser assequible és atlètica.

- El primer llarg cal localitzar un parabolt a uns 10m de terra.

- Els tres últims llargs de traca i mocador.

- Si fa fred cal anar abrigat ja que no entre el sol fins les 12h tocades. 

Ressenya del magnific llibre “Parois de Légende” d’Arnaud Petit.

Aiguille de Blaitière, increïble paret que aixopluga vies alpines de rocam excel·lent i de dificultats elevades. La Nabot Léon és la més assequible de la paret.

Accés a la grimpada de la canal per accedir el flanqueig i d'aquí a la bretxa que ens farà canviar de vessant.

                                                                 Grimpada de la canal, fàcil.

                                            Flanqueig x accedir a la bretxa, ven visible.

                                    Pas exposat de 3a. Però no patiu es fa bé i la roca és bona.

Inici de la vira que ens portera a peu de via. La via va a la dreta de la franja rocosa vertical de color més blanquinós.

                                                         2º llarg, comença l'espectacle.

                                                           3er llarg, també guapíssim

Quart llarg, increïblement boníssim. Foto que surt el llibre "Parois de Llegende" de l'Arnaud Petit.

                                      Entrada reunió penúltim llarg, ambient garantit.

                                 Últim llarg de traca i mocador. Si el fem en lliure 6a collat...

                                                     Punt culminant i inici dels ràpels.

Els quatre flipats, jo mateix a primer pla, l'Oriol i company de cordada i en Sergi i l'Edu que van escalar la difícil "L'Eau Rance d'Arabie" a l'esquerra de la paret.

                                         De tornada amb l'Aiguille el fons, un dia fantàstic!!!