"Goulotte Chéré - 300m - III/4 (màx 85º) Triangle du Tacul 3970m - Chamonix
Ja feia dies que teniem ganes de treure la pols els piolets, però un mes de novembre i part del desembre atapeït de feina no ens permetia trobar el moment. Per fi va arribar el cap de setmana clau però acompanyat d'una pujada de temperatures inusual per les dates.
Què podem fer?
Doncs ... 800 km ens separen d'agafar el telefèric que ens dona accés directe a una de les poques vies escalables tot l'any, i així va ser... dia immaculat per gaudir el màxim d'una activitat hivernal per començar escalfar motors...
El Mont Blanc du Tacul i just el centre el triangle rocós per on s'enfila uns de les goulottes més escalades de tot el massís.
R-3, ambient i bones condicions
1ª ascenció: Robert Chéré i Jacques Tranchant - 18 d'agost del 1973.
Horari de la via: 3h (si baixem rapelant)
Condicions: Bones. Gel continu a tota la via. Qualitat variable, amb seccions de gel extremadament fred i estelladís.
Material recomanat: Joc de camelots fins el nº 1 i semàfor d'Aliens. 4 cargols de gel de mida mitjana (10cm-14cm).
Aproximació: Des de l'Aiguille du Midi 3776m, progressar per l'aresta (encara sense equipar) i baixar fins la glacera. Creuar-la en direcció el Triangle de Tacul. Recomanable aproximar-se a la paret desviant-nos lleugerament x l'esquerra, així evitem la linia de caiguda de seracs que pengen a la dreta del triangle rocós (us puc assegurar que de tant baixen i pentinen tot el que troben...). 1h
Reunions: Equipades amb ponts de roca, pitons i parabolts.
Descens: 4 ràpels de 60m.
Companys de cordada: Ramon Roger, Miquel Casas i jo mateix.
Estratègia: Si no volem sortir per dalt del Triangle du Tacul i la intenció es baixar repelant, es suficient agafar el primer telefèric a les 8h del mati. A les 9h30 podem ser a peu de via i començar escalar sobre els 10h. Si som ràpids escalant la podem enllestir amb 3h + 1h de ràpels. Heu de contar 2h més per remuntar altre cop fins el telefèric que té la darrera baixada a les 16h30. Imprescindible fer l'aproximació amb esquís, ens facilitarà molt l'accés i el retorn de l'activitat.
Si per contra es vol fer el cim del triangle rocós i sortir per dalt cal pujar a dormir la nit abans. Segons l'època que hi anem trobarem el refugi de les Còsmiques obert i sinó sempre tindrem la cabanya d'en Simon lliure. Es veu perfectament just el costat d' on començaria l'aresta de les Còsmiques.
Material recomanat: Joc de camelots fins el nº 1 i semàfor d'Aliens. 4 cargols de gel de mida mitjana (10cm-14cm).
Aproximació: Des de l'Aiguille du Midi 3776m, progressar per l'aresta (encara sense equipar) i baixar fins la glacera. Creuar-la en direcció el Triangle de Tacul. Recomanable aproximar-se a la paret desviant-nos lleugerament x l'esquerra, així evitem la linia de caiguda de seracs que pengen a la dreta del triangle rocós (us puc assegurar que de tant baixen i pentinen tot el que troben...). 1h
Reunions: Equipades amb ponts de roca, pitons i parabolts.
Descens: 4 ràpels de 60m.
Companys de cordada: Ramon Roger, Miquel Casas i jo mateix.
Estratègia: Si no volem sortir per dalt del Triangle du Tacul i la intenció es baixar repelant, es suficient agafar el primer telefèric a les 8h del mati. A les 9h30 podem ser a peu de via i començar escalar sobre els 10h. Si som ràpids escalant la podem enllestir amb 3h + 1h de ràpels. Heu de contar 2h més per remuntar altre cop fins el telefèric que té la darrera baixada a les 16h30. Imprescindible fer l'aproximació amb esquís, ens facilitarà molt l'accés i el retorn de l'activitat.
Si per contra es vol fer el cim del triangle rocós i sortir per dalt cal pujar a dormir la nit abans. Segons l'època que hi anem trobarem el refugi de les Còsmiques obert i sinó sempre tindrem la cabanya d'en Simon lliure. Es veu perfectament just el costat d' on començaria l'aresta de les Còsmiques.
En Ramon a mig fer de l'aresta de l'Aiguille du Midi.
El triangle de Tacul i just a la dreta es veu perfectament la ratlla que dibuixa la Goulotte Chéré.
Passada la rimaia, normalment tapada de neu, superem la primera rampa de 60 metres que ens portera a la R-0.
Només vam coincidir el primer terç de la via amb una guia francès amb dos clients. Per sort els vam poder avançar i passar el devant sense més impediments. A partir d'aquí via lliure!!!
3er llarg
Segurament el llarg clau de la via. Una secció d'uns 20 mts a 80º-85º, però amb gel suficient per assegurar-se el gust, i sinó la roca ens ofereix fissures ràpides d'equipar.
Tot i que una mica dur... gel a dojo!!! es el que buscàvem oi???
4ª llarg.
Senzillament boníssim!!! Similar a l'anterior però un xic més fàcil. La part final del mur s'encaixona una mica donant-li una estètica que posa el segell de qualitat a la via.
Si voleu podeu apurar el màxim de corda i fer llargs de 60 metres. Us permetrà anar de reunió en reunió (les mateixes que utilitzareu per rapelar) i així anar per feina.
El diumenge ens hauria agradat baixar esquiant per la Mer du Glace però la falta de neu ens obliga a desfer els nostres passos del dia abans i tornar per el telefèric.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada