Gel a Barrosa, Via "Espluca" III 4. 120 metres

Quin hivern, quin hivern ... 

Encara recordo quan anava a escola caminant des de casa els pares, 15' ven bons. Tenia d'anar tapat fins les orelles ja que sinó el fred se'm menjava de cap a peus. Plaques de gel i boira gebradora eren la tònica de cada dia i trams del riu Gurri glaçat  no desentonaven per res durant els curts dies d'hivern. Ara la cosa a canviat, i molt !!! Els hiverns son igual de curts, si... però la pujada i baixada de temperatures es un constant el llarg de tot l'hivern. Amb una mateixa setmana podem passar de 18º a -4º amb un tres i no res i les nostres ànsies de l'aigua sòlida més apreciada es multipliquen per deu cada dia que passa. No es d' estranyà doncs, que la majoria dels dies que tenim la sort d' escalar u fem sota unes condicions d' allò més pèssimes. I que només la nostre motivació i el "Savuar fer", ens permetran sortir airejats de les nostres petites i agosarades incursions per camins verticals de gel "granise".

Molta sort a tothom!!!

Vista de la cascada Espluca.

1er llarg

Condicions: Els dos primers llargs amb gel força bo per progressar però amb poc gruix i molt difícil d'assegurar. El segon llarg molt fi amb una petita columna difícil de negociar.

Material recomanat: 7 cargols de gel curts, fisurers petits i camalots 0,75 i 0,5.
Aproximació:  Si la neu u permet pujarem amb el cotxe un tram de la pista que ens porta a les Mines de Parzán. Aparcarem quan ja es comença a complicar i seguirem la mateixa pista fins que es transforma en un sender molt evident que ens porta el fons de la vall. Les cascades queden el vessant Nord perfectament visibles. Comptar de 1h a 1h30'.
Reunions: Depenent de les condicions podrem apurar més o menys els llargs, coincidint o no amb alguns parabolts que trobarem els laterals de la cascada. 
Descens: 2 rappels x la mateixa via, un de 60m i l'altre de 30m.
Companys de cordada: Pere Herms i Jordi Bou
Observacions: Cascada molt estètica i del tot recomanable.  Elegant en tot el seu recorregut, encaixonada i amb ambient de goulotte. Si no la trobem en bones condicions el grau puja considerablement i haurem d'escalar llargs trams exposats difícils d'assegurar.
Es imprescindible escalar a la zona quan el risc d'allaus es baix, sinó grans colades de neu poden baixar dels platós superiors.

Aproximació a la Vall de Barrosa.

Estudiant l'estat del gel.

En Pere entrant a la R-1

Petit llarg de transició per situar-nos el peu de la fràgil columna.

Inici del segon llarg, molt estètic però difícil d'assegurar. Els cargols curts de 11cm deixaven molt que desitjar dins del gel "granisé".

En Pere treïent l'única assegurança com Déu mana en tot el llarg. Un Camalot del 0,75 a canyó!!!

Entrant a la R-2. La muntarem d'un parabolt que trobem el cantó dret i un  cargol de gel.

Aquest és el tercer llarg de la via. L'estètica del seu traçat i la bona qualitat del gel que anat millorant amb l'alçada ens fa gaudir de valent. Ja era hora!!!

                                     

Top!!! una fantàstica reunió de dos parabolts i un llamp de cadena ens conviden a fer el primer ràpel. S'ha fet curta... però ens u em passat d' allò més bé!!!

Vista de tres cascades del sector, d'esquerra a dreta i tenim: "Bachetas III - 3 /170m, "Espluca" III- 4 / 120m i "Océano Pacífico"  III- 4 / 120m.