Esperó Nord Oest Integral - 780m - 6a (V+ obligat) - Midi d'Ossau

Ja feia dies que teniem ganes de fer una "alpinada" i com la majoria de vegades costava trobar el moment. Per no perdre el costum i el ritme, decidim fer una escapada "Challenger" darrera el nostre objectiu. Així doncs ens plantegem l'activitat cotxe-cotxe i així estalviar-nos la nit el refugi i amb ell, hores que no tenim.

El Midi d'Ossou esdevé una muntanya que tot alpinista hauria de visitar varies vegades i impregnar-se de la seva essència. La pallissa la tenim assegurada. Aproximacions i descens-os mai senzills i escalades exigents ens formaran com escaladors. Vies coma ara la Sud Est Clàssica, ideal com a primera toma de contacte, la Directissima de la Punta Jean Santé, el Pilar Sud, el Pilar d'Embarradere... totes elles segell de qualitat i d'aventura assegurada. En aquesta ocasió, la dificultat passava a segon pla per substituir-lo per resistència i intuïció. L'espero NO Integral compleix aquests requisits i ens aporta ambient de gran paret comparable algunes ascensions els Alps.

La primera imatge del Midi un cop arribats el refugi de Pompié.

1ª Ascenció: Part inferior 1960 - J.Gardien i S. Sarthou. Part Superior 1938 - R. Mailly i Robert Ollivier el 1938.
Orientació:   Nord-Oest.

Material: 10 cintes llargues, tascons petits i mitjans, joc de friends fins el 4 (Camalot), semàfor d'Àliens. Corda simple de 60m, 1 cordino 5mm x 60m (ràpel emergència). Claus prescindibles (nosaltres no en portavem), els fonamentals ja estan posats.

Equipament: Pitons i espits.. Reunions semi equipades o no equipades, hi ha de tot.
Aproximació: Del parquing de la Cabane de l'Araille 1709m pendrem el sender que ens porta el refugi de Pompie 2031m (bon lloc per agafar aigua, font devant el refugi) . D'aqui seguirem fins el Col de Suzon 2127m, seguirem per el sender de la normal del Midi fins la cota 2220m que surt un corriol cap a l'oest direcció un collet molt mercat (fites). El baixarem i seguirem fins el següent collet Les Cornes de Moundelhs (evident). Daquí baixarem x tornar a remuntar fins el peu de l'espero Nord Oest. La via comença just el fil de l'espero.
Descens: La via acaba a la Punta France 2884m, on baixarem per la via normal. Si no ens agrada desgrimpar tindrem un parell de rapels de 30m.
Cordada: Jordi Tona i Jordi Bou.
Horari: 2h30 d'aproximació + 6h30 de via + 2h de baixada.

Observacions: Via quatre estrelles. Roca molt bona en general. Llarg 1: Un dels més difícils de la via, nosaltres el vam agafar per una placa en lleugera tendència a l'esquerra fins anar a buscar un curt diedre que té un pas de sortida. Llavors et passes a una placa amb tendència a la dreta i d' aqui cap a la reunió, no hi ha cap assegurança, pot ser 6a. Llarg 5 i 6 es poden empalmar. El Llarg 7 es genial, una placa boníssima!!!. Llarg 8 i 9 es poden empalmar. A partir d'aqui ens vam calçar les botes (semi rígides) fins el peu del segon bastió. Llarg 13 genial, des de baix impressiona però es fa molt bé, hi han molts pitons. El llarg 14, per mi es dels millors de la via, un V amb molt de canto i vertical. Es situa de ple el vessant Nord amb un pati al·lucinant amb el Pilar d'Embarradere com a taló de fons..., ull però amb la roca, que es discreta. La fissura Olliver del llarg 16 es el clau de la via, aquí es on col.locarem el friend del 4. Es aconsellable escalar-lo per l'exterior, hi ha cantos petits, i no tant en encastament... A partir d' aquí ja es bufar i fer ampolles, nomé restera uns últims passos molt macos del 6a del llarg 19, ben equipat amb pitons i afegint un tasco petit queda molt ven protegit.
La via en tot moment es molt lògica i de bon assegurar.
Desnivell:  + 1616m
Distància: 15,08km

   

Ressenyes realitzades per Albert Castellet i Joan Jover. 

Aproximació i descens de l'activitat

mapa Alpina Valle de Tena 2013. Escala 1:25000

L'Esperó NO integral es el nº 49

Refugi de Pompié 2031m, la fon està just el devant.

La vessant Sud-Est amb la Punta Jean Santé. Aqui es dibuixen la majoria d'itineraris d'aquesta muntanya i esdevé el terreny més assequible per endinsar-se en aquest mar de granet.

La vessant Est, més agradable i sociable.

Aqui es veu perfectament el primer collet que haurem de superar. De seguida que deixem la normal flanquegem per un corriol molt agradable fins el peu del collet.

1er llarg de la via. Primers metres per placa per anar a buscar el diedre que va amb tendència a la dreta i que es veu més amunt. Diuen que mes  a la dreta hi ha una fissura amb pitons més fàcil... nosaltres no us u podem assegurar.

+

Plaques magnifiques del final del primer terç de la via.

En Tona flipant amb la vessant Nord del Pilar d'Embadaverre i el cim del Petit Pic de 2807m, punt culminant del Pilar.

Magnifiques vistes. Un dia ideal per una muntanya especial.

En Tona abans de començar el millor llarg de la via (per mi) . Un V atlètic amb unes vistes espectaculars el Pilar Embarradere.

Ufff, quina foto més xunga..., representa la fissura Olliver, curta però exigent.

I com no el cim de l'Esperó Nord Oest, després de quasi be 7h d'escalada fantàstica!!!

Les desgrimpades d ela via normal.

En resum, via del tot recomanable que si ens u proposem més ràpida del que pot semblar a primera vista. Ideal per agafar confiança i rodar en terreny alpi.

Salut i muntanya!!!