Arlaud Souriac - 700m - TD+ - Punta Chausenque - Vignamale

Vìdeo

Doncs si, qui no a somiat escalar la cara Nord del Vignamale? 
Parlem de la paret de les parets. De la muntanya de les muntanyes. 
El massis del Vignamale i totes les seves puntes,  Pique Longue 3299m, Piton Carré 3197m, Punta Chausenque 3203m, Espalda Chausenque 3154m i Petit Vignamale 3032m representen la part més agresta i salvatge dels nostres Pirineus. Els seus itineraris no tenen res d'envejar i ens semblarà està escalant una gran paret dels Alps. La roca calcària i capritxosa d'aquest massís no ens donerà treva i ens haurem d'aplicar per assegurar-nos amb garanties. Cal esperar que una de les artèries d'aquest massís estigui prou glaçada per disfrutar d'un recorregut que ens ferà entrar en un altre dimensió.
Si la troveu en condicions no la deixeu escapar, som'hi?

Planxots de gel dels primers llargs

Cinquè llarg, junt amb la rimaia els llargs claus de la via.

Ressenya de la via.
Aproximació:
Pont Espagne - Refugi Oulettes 2151m = 2h30
Refugi Oulettes - Rimaia = 1h30
Sortint del refugi, i mirant el Vignemale, anirem a buscar la dreta del torrent per remuntar direcció la glacera. Conforma arrivem anirem amb tendència a l'esquerra per acabar remuntant per les pendents de l'esquerra de la glacera fins arribar el peu del "cono" d'accés a la rimaia.

Horari via: Amb retencions incloses (varies cordades dins la goulotte) vam tardar 7h fins la bretcha. 

Condicions: En general bones. Tota amb piolet tracció i amb la via força marcada. Tot i així per superar la rimaia calien uns passos de mixte delicats i exposats, impossibles de protegir... A la part alta, i just abans de començar el darrers 250m de canal a 50º també vam trovar u ressalt amb passos de mixte força trencats i exposat.
El pas de cordades a deixat la via tocada, amb el gel força trencat i complicant l'assegurament amb cargols de gel per l'efecte "Gruyère".

Material recomanat: Portàvem 8 cargols de gel variats (si no es va rodat, millor portar-ne un parell més) + joc de Totems complert + 3 pitons tipus extraplans i universals per si les mosques. Millor anar amb cordes de 60m, ja que la majoria de llargs u demanen, en alguna ocasió haurem de sortir a l'ansamble.

Reunions: En trovarem algunes de muntades amb pitons vells ja col.locats. La resta amb cargols de gel.

Companys de cordada: Oriol Mestres i Jordi Bou. Vam compertir molt temps a la via amb en Jordi Rovira i en Jordi Vila.

Per dormir: El mes de gener el refugi de les Oulettes no es guardat.. Toi i així tenim una part del refugi lliure amb estufa de llenya. Hi trobarem una bústia que cal posar 8€ en cas de voler encendre-la. També trobarem un habitació amb mantes, així que no cal portar sac de dormir. Just devant del refugi tenim un torrent on podrem agafar aigua sense problemes.

Descens: Parlem d'un descens llarg i no exempt d'exposició. Un cop a la bretxa (preciosa) desgrimparem cap el glacier d'Ossoue i devallarem fins a trovar el flanqueig per sota la cresta del Petit Vignemale (en cas d'estar glaçat ull! una relliscada i ens hauràn d'anar a buscar el fons de la vall...). D'aqui recuperar el GR10 fins la Hourquette d'Ossoue, tram molt cançat ja que em de remontar de nou fins la cota 2734m. D'aqui només ens restarà baixar fins ale refugi.
En general ull a l'estat de la neu ja que creüarem pendents molt perilloses el desencadenament d'allaus. 3h fins el refugi + 2h de retorn el Pont Espagne

A destecar:
- Goulotte super estètica el cor del Vignemale. Imprescindible per tot aquell Pirineista hivernal.
- Rimaia difícil de negociar. Nosaltres vam entrar per l'esquerra amb uns 5m d'escalada mixte           impossible de protegir (expo).
- Primera part d'escalada en gel més oberta i una segona part encaixonada tipus goulotte.
- Acabades les dificultats ens quederàn 250m de canal 50º/55º per progressar en ensamble. Possibilitats d'assegurar-se a la roca amb material flotant.
- Activitat llarga i completa, recomenable anar-hi una mica rodat.


Mapa Editorial Alpina















                                     



























Comentaris

  1. Quina activitat més guapa!!. Fa temps vaig fer el Gaube i en aquest tinc moltes ganes. Molt bona ressenya. Que creus millor en ple hivern que primavera? Molt bona ressenya. Gràcies. Víctor

    ResponElimina
  2. Perdona Victor, però he vist el comentari tot just ara... Si pot anar tant a l'hivern com a la primavera. L'important són les condicions que puguis trobar per tal de disfrutar-la i poder-la fer amb piolet tracció. A l'hivern la logística es complica ja que el refugi es tencat i el dia es mes curt. És fàcil que si tenim condicions a l'hivern es puguin allargar fins la primavera... Molta sort!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars