Travessa per el Parc Nacional Aigüestortes i St Maurici.


                                                       Creüant l'estany d'Amitges.

Aquí tenim una mostra de la importància de saber-se adaptar a la meteorologia un cop planificada la sortida. Ens hauria agradat una setmana de sol i serena. Una setmana sense vent i amb bona visibilitat. Una sortida amb bon temps per un grup que espera amb candeletes la setmana perfecte d'esquí de muntanya i amb ella coronar els cims esperats.
Doncs no. Vam tenir molt vent, poca visibilitat i un mantell molt canviant però sovint amb gruixos de neu pols que van fer les nostres delícies. 
Una travessa sense cims, saltant per colls salvatges i solitaris, creuant estanys i més estanys completament glaçats i la plena sensació d'estar lluny de tot i de tothom. Refugis acollidors oberts per la ocasió amb un tracte exquisit. L'escalf del grup sempre optimista amb una increïble capacitat d'adaptació i de saber estar. 

Com a resultat moments increïbles enmig del no res, contrastos de llums i condicions, obrint la nostre pròpia traça, sempre, ningú més...

Rialles i "divertimento" que unifica el que la meteorologia vol separar. Una sortida que ens alliçona amb tots els sentits i ens obra la possibilitat de gaudir de petites coses. Aquesta és la verdadera raó d'estimar i saber apreciar la muntanya.

Equip: Toti Solé, Mate Terricabres, Josep Mª Freixa i jo mateix

Dates: 16, 17, 18, 19 i 20 de març.

Mapes: Parc Nacional d'Aigüestortes i St Maurici - Ed. Alpina 1:25000

1er DIA
 El mati viatge amb la furgo Vic -  Vall d'Aran. 
A la tarda aproximació per la vall de Ruda (Pàrquing cota 1800m) - Refugi Soboredo 2299m.

Desnivell = 492m
Distància = 4,56 km
Horari = 1h50' (incloses les parades)

                             
            Cota 1800m a l'entrada de la Vall de Ruda. Punt d'inici de la travessa i just el moment                                                              que anàvem a recuperar la furgoneta un cop finalitzada.

2º DIA
Sortida circular amb sortida i arribada el Refugi de Saboredo. Preciós itinerari que ens permetrà conèixer un dels Ports mes amplis del Pirineu, el Port de Ratera. Pas clau que uneix Pallars i Vall d'Aran, dues Comarques diferents com el dia i la nit. Així saltem a la vessant de St Maurici i visitar l'increïble refugi d'Amitges. Ens haurem de conformar amb el refugi lliure per arrecerar-nos una estona de la tempesta de neu i de vent. Creuarem l'estany i enfilarem, sempre per neu verge cap el coll d'Amitges. Coll fuetejat per vents de 50 km/h. Vents que ens volen arrencar del terra i ens privaran d'assolir un dels objectius de la sortida, el Tuc de Saboredo. Ella decideix, nosaltres simplement som uns éssers carregats de desitjos irrellevants per la més bella del moment.

Refugi Soboredo 2299m - Port de Ratera 2594m - Estany de les Obagues de Ratera 2200m - Refugi d'Amitges 2366m (tancat) - Coll d'Amitges 2760m - Estany Gelat - Descens canal desaigua Estany Gelat - Extrem dret Estany Major (petita presa) - Refugi Saboredo.

Desnivell = 1198m
Distància = 14,41 km
Horari = 7h (incloses les parades)

Punts crítics: 
* Coll d'Amitges. Ull amb el flanqueig per anar el Coll de l'Estany glaçat.
* Canal desaigua de l'Estany Glaçat. Cal que estigui ven innivat.


                            Direcció el Port de Ratera. El vent i el fred ens acompanyaran tot el dia.

                             
                                     Brollador d'aire a l'estany d'Amitges. Natura en estat pur.

                             
                           Les Agulles d'Amitges. Icones de l'escalada Pirineista del nostre país. 

                                                          Remuntant la Coma d'Amitges.


                                 
                     El fons el Pic de Bassiero. El fort vent ens fueteja la cara sense contemplacions. 


                             

                             

                                              Últim tram abans d'arribar el coll d'Amitges.

                            
               Llarg flanqueig de baixada per saltar del Coll d'Amitges cap a la vessant de Saboredo. Cal anar en compte si el trobem glaçat.

3er DIA
Fantàstica travessa saltant de vall en vall, de coll en coll, de pendent amb pendent. Sempre sols, nosaltres i la neu per dibuixar la nostra traça. El maleït vent, els núvols i la boira... Inclemències que ens faran aplicar i treure el millor de nosaltres mateixos. Saltem per el coll de Xemeneies, un coll aparentment senzill però una petita sorpresa ens espera. Una llarga i espectacular cornisa ens barra el pas. El vent del Nord a fet la seva feina. Com aquell exèrcit de formigues que poc a poc col·loquen el seu floc de neu el pendent summital. Superat l'obstacle, una neu pols de somni ens espera a la vessant de Colomers. Una esquiada entre arbres ens diposita el laberint de petits estanys i turonets. Piscolabis a mig itinerari a la presa de Colomers. Enfilem per l'agradable coma que ens portera a una altre Port emblemàtic del Pirineu. En aquesta ocasió saltem del la Vall d'Aran a l'Alta Ribagorça. El Port de Caldes aquest cop sense massa entrebancs. El vent ens ha donat una pausa que cal aprofitar. Talonera fixada i ens precipitem pendent avall a la recerca de l'escalf del refugi a la recerca de la deliciosa pizza l la gloriosa cervesa que en Miquel de ven segur ens servirà. 

Refugi Soboredo 2299m - Còth Sendrosa 2451m - Descens amb flanqueig SO direcció cota 2282m - Coret de Clòto 2189m - Remuntar cota 2232m - Baixar esquiant esperó fins a dalt la presa - Caseta presa de Colomers - Port de Ribereta - Port de Caldes 2567m - Refugi Ventosa i Calvell 2215m.

Desnivell = 846m
Distància = 12,06 km
Horari = 6h34 (incloses les parades)

Punts crítics: 
* Coll Sendrosa. Vam trobar una cornisa de punta a punta que ens va obligar a pujar amb grampons i piolet per la banda esquerra del coll.

                    Accedint el Coll de Sendrosa i amb ell l'esperada neu pols de l'altre vessant.



                             
                                       Carena cimera si volguéssim atacar el Tuc de Sendrosa.

Remuntant ja cap el Port de Caldes.


                           Bon ambient el Port de Caldes, també anomenat Port de Colomers.


                  Tot baixant cap el Ventosa gaudim de les Agulles de Travesani, imprescindibles!

4ª DIA
Ens hauria encantat assolir el Tuc des Monges i poder-nos llençar per les seves pendents fornides de neu pols. Però el vent i la nul·la visibilitat ens han barrat el pas. Continuarem gaudint del lloc i del fred que ens colpeja la cara sense deixar de gaudir d'on som i perquè i som. Aprofitem per aprendre encordaments i tècnica de progressió amb piolet i grampons.

Refugi Ventosa i Calvell 2215m - Estany de dalt de Tumeneia - Refugi Ventosa i Calvell 2215m.

Desnivell = 176m
Distància = 4,86 km
Horari = 2h20' (incloses les parades)

Punts crítics:
* Última pendent per pujar a l'estany de dalt del Tumeneia, sovint glaçada.






                              

                        Caramells capritxosos el Ventosa i Calvell. Fred intens a les acaballes de l'hivern.

                                           


5è DIA
Un altre dia que ens farà replantejar el nostre objectiu. Ens hauria encantat assolir el cim del Montardo i precipitar-nos per la vessant est cap a l'infinit. Neu i més neu, vent i més vent, boira i més boira... Però no passa res. Cal adaptar-se as la situació i adaptar l'itinerari el que el temps ens demana i no podem canviar. Serpentejarem per els estanys fins el Port de Rius, l'altre gran port de la nostre travessa. En algunes ocasions si enfonsem el pal no troba fi. Neu assegurada per llençar-nos cap a la Vall d'Aran sense ni tant sols passar per la Restanca. Una dreta canal ens convida i ens engoleix vers els boscos que es precipiten cap el Pontet de Rius. D'aquí un plaent camí sembrat de neu ens permetrà baixar esquiant fins el punt de trobada amb el mon real. Aquell mon que em desconnectat tots aquets dies però que desitgem com l'aigua de la font en un dia d'estiu. 

Però l'aventura no s'ha acabat. Encara cal recuperar la furgoneta d'en Mate que vam deixar el final del camí de la vall de Ruda. La nevada arribat fins la capital de l'Aran. Un taxi 4x4 ens i acosta obrint també la seva pròpia traça entrellegint el camí que es desdibuixa el mig de la vall. L'última pendent ens obliga a posar-nos altre cop els esquis per fer els últims cinc cents metres fins la furgoneta. Trenta centímetres de neu nova han acabat barrant el pas inclús el propi taxi de la vall. El que ens avia de resquetar finalment caldrà ser resquetat...

Ara si, assentats a taula a la fonda celebrem amb un bon filet i un bon vi les peripècies d'aquets dies i els moments que ens han fet somriure i adonar-nos que tot plegat, es mes senzill del que podem imaginar.

Refugi Ventosa i Calvell 2215m - Estany de Travessani - Estany des Monges - Port de Rius 2475m - Estany de Cap de Port - Canal desaigüa Estany - Pontet de Rius 1600m - Pàrquing Pont de Ressèc.

Desnivell = m
Distància = km
Horari = h (incloses les parades)

Punts crítics:
* Canal desaigua Estany de Cap de Port. Cal que estigui en bones condicions.

           Esquis a la mà per saltar el Port de Rius. La neu pols ens espera a la vessant de la Restanca.

Toti, Mate i Maians, gràcies per la vostre confiança i per saber estar i gaudir del que ens ha donat la muntanya.

Comentaris

Entrades populars