Rébuffat - Terray / V 5 M. 550m - Aiguille des Pélerins - Chamonix

Feia temps que no pujava a Chamonix. Les obligacions que ens em generat sempre esdevenen una enclusa difícil d'alliberar-nos per practicar el que més ens agrada. Des de primers d'octubre que segueixo per les xarxes socials les bones condicions del sector i penses, com serà que no ens puguem escapar ? A finals de novembre tenim 4 dies justos però suficients per intentar el nostre objectiu. Viatge, aproximació, escalada i tornada cap a casa i dic aproximació ja que per aquestes dates els telefèrics estan tancats i caldrà fer-la des del fons de la vall. Aquest fet ens aportarà una activitat més complerta, gaudint del camí de pujada, un bosc preciós, i amb el mar de boira que el potent anticicló a enquistat el fons de la vall. Tot plegat un plus de bellesa a més d'allunyar algunes possibles cordades més mandroses del compte.

Primera ascenció: Gaston Rébuffat et LionelTerray, 10 d'agost 1944.

Company de cordada:  Xavi Bonatti i jo mateix.

Per dormir: Tenim dues opcions. Si som uns "Runners Alpins" totals la podem fer amb el dia afegint unes 5h en el total de l'activitat. Però si sou alpinistes clàssics com nosaltres podem dormir el refugi lliure del Plan de l'Aiguille 2207m. I trobarem mantes i caldrà fondre neu per cuinar i beure.

Mapa: FR 25K 0950 2120 74 Chamonix - Mont Blanc 1 - 2015

Aproximació el refugi: Des del pàrquing preveure +/- 3h. Ens podem estalviar un 200m de desnivell si aparquem a l'accés de la Cascade du Dard. Per accedir aquets pàrquing anirem direcció el túnel del Mont Blanc i passada la quarta paella prendrem una pista a l'esquerra que ens porta directes el pàrquing. D'aquí prendrem el sender ven definit i senyalitzat vers el Plan de l'Aiguille. Un cop el refugi magnifiques vistes de tota la vessant Nord de l'Aiguille du Midi, Col du Plan, Rognon du Plan, Aiguille des Pélerins, Aiguille du Peigne, etc, etc...

                             

Aproximació a la via: Com a tota alpinada toca matinar i a les 4h ja sona el despertador per sortir "on time" a les 5h en punt. Prenem el camí que surt de sobre el refugi, com si anéssim a buscar la intermitja del telefèric de l'Aiguille du Midi. No per baixar heeee!!!

Passada l'estació ens desviem a l'esquerra i davallem per començar un llarg flanqueig que puja i baixa constantment per superar les diferents morrenes de pedres i gel. Aquest sender, força mercat, morirà els peus de la glacera de Blaitiere des d'on identificarem perfectament el nostre objectiu. Només ens resterà remuntar la glacera, ull que la creuen dues esquerdes com "il fo", per unes pendents màx 40º fins a l'entrada de la via. Calcular de 2h a 3h en funció de les condicions.

Descens: Uns 9 ràpels per la mateixa via. El darrer ràpel fa mes de 60 metres i ens deixarà a un 15m de la plataforma on em deixat els pals i la motxilla d'aproximació.

Horari via: De 5 a 6 hores. Depenent de les condicions, sobretot dels últims llargs.

Condicions: La dificultat de la via va de menys a més conforma anem guanyant metres. El mateix passarà amb les condicions, que empitjoren conforma és van guanyant metres. Nosaltres ens vam quedar a 2 llargs del Coll des Pelerins, avent escalat ja dos llargs força delicats però que es podien protegir força bé. Per contra, una placa força vertical amb llapissades de gel i de difícil protecció ens va fer desistir d'acabar-la. 

Poca rodamenta? 

Falta de perspectiva positiva? 

Ment endormiscada i cul apretat? 

També... per què no dir-ho, no deixem de viure en un país de roca calenta.

Material recomanat:  Un joc de Totems amb mitjans repetits, camalot blau útil, encara que prescindible (nosaltres no el portàvem), tascons mitjans i petits, 3 cargols de gel curts i algún pitó opcional x si les mosques sempre és aconsellable.

Reunions:  Equipades amb pitons de tot tipus amb opcions per reforçar.

A destacar:

* Via de pes històric imprescindible per, una vegada més, flipar amb l'arrogància i determinació en que afrontaven les escalades les mítiques cordades de l'època.

* Primers metres espectaculars sota la mirada de l'increïble serac du galcier du Plan.

* Els primers 200m fets a l'ansamble.

* Feta la primera part més encaixonada i del tot estètica s'arriba a un eixamplament, ull aquí que caldrà flanquejar obliquament a la dreta per anar a buscar el peu de la llarga xemeneia que farem amb dos llargs més.

* En general, s'equipa força bé, amb cargols de gel testimonials i friends a dojo.

* Ambient alpí garantit en un racó del tot autèntic, típic de vessant Nord.

* Tirades llargues, et dona temps d'escalar i gaudir del moment.

* A la part de dalt algunes reunions incòmodes.