Serra Carbonera - Paret de les Gralles, Via "Terra Lliure" 190 m, 6b (6a obl)

La paret de les Gralles,segurament es dels indrets més desconeguts pels escaladors d'arreu de Catalunya. Tornant de Tremp i abans d'arribar a la presa del Noguera Pallaresa es la paret que quan aixeques el cap es veu dalt de tot a l'esquerra i d'entrada penses... aquesta paret es a can collons!

Doncs la realitat es just el contrari. Amb poc menys de 20' et plantes no el peu... sinó el cim de la paret i em dos ràpels espectaculars accedirem a la base.

El lloc es autèntic, una paret que a primera vista intimida una mica i li dona un caràcter que no ens deixarà en tota l'ascensió.

Què tal César? Good climbing?

1ª Ascenció: C.Garcia i Jordi Marmolejo. 11-9-1994
Aproximació: 20' a peu + 2 ràpels d'uns 40 mts equipats amb parabolts.

Horari: 4h

Material recomanat: Joc, d'Aliens, camelots fins el nº 3 i fisurers,  15 cintes amb algunes de llargues.
Equipament: Espits del 8, pitons, ponts de roca.
Cordades: Un servidor amb en Miquelet i en Cèsar i la Núria per l'altre cantó.

Observacions: Via 4 estrelles.
Bona escalada sobre roca generalment bona i pràcticament tota per equipar. Tots els llargs són bons, i en especial el segon i el tercer. El 4ª llarg es el més difícil i on es manifesta el pas clau de la via. Ambient salvatge, soledat i aventura garantida en aquesta petita però amb ambient de gran paret a la falda del Noguera. Ja tardeu!!!

En César apunt d'iniciar el primer dels dos ràpels per accedir a peu de paret.

En Miquel Cases manxant-li el segon llarg de 6a. 

                                      
En César obrint el 3er llarg. Un 5+ on caldrà tentejar una mica la pedra. Però assegurable el gust i per disfrutar de valent!!!

                                      
 En Mikalet obrint el llarg clau de la via.  La fluidesa dels seus moviments s'entrellacen donant com a resultat una preciosa dansa vertical.

Aqui trec el cap després de superar el pas clau de 6b del quart llarg

En Miquel xiula un cop més. Un altre cançó de les seves que ens acompanya amigablement en aquesta paret orientada el Nord però avui totalment càlida.

En Miquel a la darrera reunió de la via. Xiula, xiula !!!

Els darrers metres de la via vem sortir per una variant de placa força autèntica que presenta uns passos sobre roca molt bona i de bon assegurar.

El principi intimida una mica el sortir de la fisura-xemenia però un cop posats es molt més fàcil del que sembla.

Escalant la sortida de placa de la variant del darrer llarg de la via. Per tractar-se d'un 5è grau es espectacular oi? Cèsar no caiguis!!!

Des del cim vista fantàstica de la presa del Noguera Pallaresa

I la Núria apunt d'afrontar els darrers metres de la via. Núria no riguis tant que no tindràs força!!!

Aquest es el sender d'aproximació a la paret. Durant el recorregut sembla ven bé un concurs de fites. Cada una que passes, supera  a l'anterior!!! Avui de ven segur que no ens perdrem!!!

Un altre dia no ho ser...

Salut i muntanya!!!