Ravier, MD+ 400 mts 6a / A1 (6b+) - Cara Nord Torre Marbore 3009m,
Aquesta es d'aquelles vies que mai trobes el moment perfecte per fer-li un atac. L'últim cap de setmana d'agost però, el moment va arribar... Els nevers superiors ja estan fosos i fa dies que no hi plou, a més a partir de dilluns anuncien canvi de temps que pot portar neu el Pirineu. Així doncs no val a vedar, un parell de trucades i ja estem mobilitzats com si es tractes del 11 de setembre.
El refugi de Sarradets a 2587m, i de dreta a esquerra la Brecha de Rolando, el Casco de Marbore i la Torre de Marbore el fons.
En quan la via, què us poc explicar que no sabeu? Senzillament increïble !!!
Quan et situes sota la imponent muralla costa creure que el 1956 la cordada Francesa hi veies punts febles per atacar la paret. Amb els mitjans en que contaven aquella època van afrontar-la amb una valentia i tenacitat que molts de nosaltres ja ens agrederia tenir... Vertical, la seva escalada es severa i atlètica.
I trobarem diversitat de llargs, amb fissures agradables, plaques espectaculars i adherents, fissures amples i patinoses, xemeneies espectaculars... bé, de tot i més enmig d'un dels millors marcs del Pirineu, el tercer pis del circ de Gavarnie.
1ª Ascenció: Jean Ravier i Calude Dufourmantelle, 29 i 30 de setembre del 1956.
Aproximació: L'activitat la vam plantejar de cotxe a cotxe. Sortiem a les 7h30 i tornàvem a ser el pàrquing a les 20h. Sense estrés, pas a pas i gaudint el màxim de l'activitat.
Heu de contar cap a 1h30' fins el refugi. Un cop el refugi s'agafa un sender ven visible que flanqueja cap a l'Est. Haurem d'anar vorejant una sèrie de contraforts de roca que em d'anar superant per la part més baixa. Algun moment caldrà baixar un xic i tornar a remuntar fins a situar-nos a la vertical del gran diedre característic. Grimparem unes petites grades fins arribar a peu de via. Una estaca de fusta clavada el terra ens donarà l'ok de que ens trobem el peu del diedre del primer llarg. Del refugi a peu de via conteu 1h15'.
Horari: 6h
Material recomanat: Semàfor d'aliens, un joc de camelots fins el nº 4 i si sou humans millor repetiu números grans 1,2,3 i 4 a més dels fisurers, 14 cintes llargues i cordinos.
Equipament: Basicament pitons, tacs de fusta i ponts de roca.
Cordada: Jordi Casas, Guillem Sarri i Jordi Bou.
Equipament: Basicament pitons, tacs de fusta i ponts de roca.
Cordada: Jordi Casas, Guillem Sarri i Jordi Bou.
Observacions: Via 5 estrelles.
Cal reforçar i muntar algunes reunions. Recomanable portar cordino de 5metres i 6mm per poder triangular i bloquejar les reunions correctament.
Cal reforçar i muntar algunes reunions. Recomanable portar cordino de 5metres i 6mm per poder triangular i bloquejar les reunions correctament.
La Brecha de Rolando, espectacular!!!
La imponent paret de la Torre de Marbore, 400 mts verticals i amb ambient alpí.
Grimpant a pèl les grades de III grau fins a peu de via.
Un cop a peu de via en Jordi Casas i jo mateix ens juguem a la pedreta qui comença escalant els propers tres llargs. D'aquesta manera em toca a mi començar els primers llargs, fàcils i ideals per escalfar.
En Jordi entrant a la segona reunió.
El tercer llarg de 6a+ ja ens toca escalar... La primera meitat del diedre es del tot disfruton amb bona roca i de bon equipar. L'última meitat però es complica, ja que una secció molla li treu adherència a la roca intensifica el grau de dificultat.
En Jordi Casas i en Guillem escalant el tercer llarg.
En Guillem en acció!!! tot i ser 5+ atenció que s'ha d'escalar!!!
Comença haver-hi pati!!!
R4
I aquí tenim el llarg clau de la via. En Jordi Casas el supera amb combinació de lliure i artificial però amb molta soltura i seguretat. Felicitats Jordi!!!
L'opció de fer-lo en lliure el veig realment complicat, el menys el primer terç de fissura tota per equipar. Ampla i de difícil col.locació t'escup cap enfora. Li donen 6b+ / 6c. La vam trampejar com vam poder... cal escalar més!!!
Jo mateix entrant a la R-5 i amb els braços inflats, inflats!!! Quin ambient, quin pati, és increïble!!!
El sisè llarg ja torna a ser més agraït. Curt i amb bona roca, primer un petit diedre i després una curta xemeneia d'oposició ens permeten entrar a la R-7.
Sortint del sisè llarg, primer jo...
i després en Guillem!!!
Quines vistes, el fons la vall que ens porta el poble de Gavarnie i a la dreta la gran cascada, una de les mes altes d'Europa en caiguda lliure. Brutal!!!
Ara em toquen els propers dos llargs. Seixanta metres entre flanquejar i superar petits murs verticals de roca dubtosa on cal prendre molta atenció. Tot correcte.
I aquí tenim el vuitè llarg. Una espectacular xemeneia que reuneix tots els requisits per poder-se dominar "exòtica". No passa de 4ª grau, però la poca definició del recorregut, el verdet tipus molseta que tenyeix la paret i la dificultat per equipar-la el fa un llarg ven especial. Però no us espanteu... es fa súper bé!!!
La xemeneia, per on es comença???
A la segons part i trobem alguns forats amb gel a l'interior. I les cerveses???
La sortida de la xemeneia es desenvolupa per un terreny de III grau amb roca descomposta, cal anar amb la calma.
I en el proper llarg la cara d' en Jordi u diu tot oi? Es un diedre de roca adherent, menys mal..., però que per dins baixa una cascada d'aigua força freda!!!
Gaaaasssss amunt que en mollem!!!!
Ja em deixat el pati enrere. Ara l'escalada es succeeix per petits murs de roca força acceptable i sense massa dificultat. Ja fa olor de cim!!!
I en Guillem sortint de la paret amb l'últim llarg un xic moll però amb roca excel·lent que ens fera gaudir de valent els darrers metres.
La via no acaba el cim, així que una última grimpadeta ens porta el punt més alt d'aquest gran pic incomprensiblement, poc freqüentat del Pirineu.
Bona aquesta!!
ResponEliminaEnhorabona!!!