Pedraforca, Pollegor Superior 2497 m per la Canal del Verdet.

Com un bon catalanet... havia arribat el moment de portar la família a la muntanya més emblemàtica de Catalunya, el Pedraforca!!! 

Me'n recordo perfectament de la primera vegada que la vaig veure en directe, em va impressionar. Devia tenir uns 20 anys quan amb l' Eduard Sallent vam assaltar la cara Nord escalant la via Homèdes, la nostra  primera escalada al bressol de l'alpinisme català. Des d' aleshores multitud d'escalades en roca i gel s'han anat succeint  fins avui, dia en que la Laia, l'Aina de deu anys i la Sira de set, m'acompanyen en aquest viatge tant especial...  ja era hora oi???

                                   

                                                                  Doncs som-hi !!!

Pugem a dormir amb la furgoneta la nit abans. A les 7h del matí sona el despertador i just quan despunta el sol surto a fora de seguida per observar el taronja intens que vesteix la cara Nord. Moments màgics. La Sira es lleva amb mal de panxa i per un moment veig perillar l'ascensió... Amb temps i paciència aconseguim estar a punt de marxa a les 10h del mati.

Itinerari: Pista de sota el Refugi - Refugi Lluís Estasen 1649m - Collada del Verdet 2244m - Cim Nord 2428m - Pollegó Superior 2497m - Enforcadura 2348m - Tartera del Pedraforca - PR fins el Refugi i d' aquí a la furgo.

Distància circular: 13 km

Desnivell positiu = 1000m

Desnivell negatiu = 957m

Horari: Amb moltes parades incloses de les 10h a les 18h. Un total de 8h.

Material: Una corda de 20m, arnés, casc i 3 pals que ens anàvem combinant. Calçat amb sola dura i mitjons llargs. i guants fins recomanables.

Observacions: 

-No triar dies calorosos, però alerta que al Pedraforca el mes d'agost et pots pelar de fred. Pel camí només trobarem un torrent com a punt d'aigua, recomanable aprovisionar en aquest punt abans de continuar amunt.

- En el camí de pujada hi trobarem algun pas delicat en el que cal estar per la canalla,...

- Collada del Verdet on podrem veure magnífiques vistes cap a Gòsol.

- A la canal que uneix la Collada amb la cresta cimera cal prendre atenció amb les pedres soltes i la roca relliscosa. Millor anar ben agrupats així si tirem alguna pedra no agafarà velocitat.

- Un cop a l'enforcadura, ja de baixada, trobarem un rètol que ens recomana prendre el sender que baixa per la dreta de la tartera, el trobarem ben senyalitzat amb pintura groga i blanca. Tot i i així hi ha un moment que el camí s'ha fet mal bé pel pas de la gent i haurem de baixar uns 100 metres per pendents relliscoses on caldrà prendre atenció. Ull!!! sempre amb tendència a la dreta i anar ben agrupats per no tirar-se pedres els uns als altres.

-Del tot aconsellable portar llamins tipus fruita deshidratada, galetes... per anar recompensant l'esforç de les peques.

Ja estem apunt!!!

A la Sira ja li ha passat el mal de panxa, ara no l'atraparem!!!

i la germana gran, l'Aina, com sempre carregada d'energia i motivació.

Com us he dit, moltes parades... en aquesta ocasió fotografiant papallonetes...

Últimes passes abans d'arribar a la Collada del Verdet de 2.244m. Aina, no cal que corris dona!!!

Aquí fem parada i fonda i ens mengem part dels entrepans boníssim que portem fets,bé... i barretes, i xocolata, i ... Abans de sortir ens acabem d'equipar amb l'arnés i el casc ja que ens acostem a la part més divertida de l'ascensió.

Mica en mica, anem agafant alçada i amb ella la vista comença a ser d'allò més espectacular.

Per fi arribem a la part més esperada de l'ascensió. Ens encordem l'Aina, la Sira i jo i comencem a grimpar per la part més vertical que ens ofereix el recorregut. No pugem per el fons de la canal, que està més patinosa... 

Busquem punts més elevats amb roca de més qualitat i alguns petits murs que ens obligaran a escalar una miqueta.

L'Aina i la Sira progressen amb seguretat gaudint el màxim d'aquest indret tant màgic i especial per el nostre país.

Grimpadeta aquí, grimpadeta allà... aquestes nenes s'estan portant com campiones!!!

Un cop superada la primera part de la canal ens tornem a desviar del recorregut original i busquem el camí més a tocar de la carena cimera que ens portarà al cim Nord de 2428m.

Aquí ens desviem una mica del camí de pujada original i anem a buscar el tram d'aresta més espectacular i bonic.

                                     

Les seves manetes, petites i a primera vista febles, s'aferren amb força i seguretat per la roca adherent que ens regala la muntanya.

                                      

Recta final de la cresta cimera que ens portarà al cim del Pollegó Superior de 2497m d'alçada.

Ja hi som, només arribar a dalt ens fonem amb una forta abraçada molt contents per l'esforç realitzat, i gaudim de les increïbles vistes que ens envolten. Per un cantó la Serra del Montsec, el Cadí i la Tossa d'Alp, la Cerdanya Francesa, el Puigmal, el Cabrarès i el Montseny...

                                       

Comencem la baixada súper motivats i amb ganes d'afrontar la tartera, de fet la Sira no en volia sentir ni a parlar... però al final la va gaudir de valent!!!

Aquí tenim les "protas" d'avui i al darrere seu i just a l'esquerra, el cim del pollegó inferior de 2436m.

Encarrilant l'últim tram de PR cap al refugi, ho recordaré tota la vida, la Sira dient-me: "Pare, tu al darrere, jo marcaré el ritme..." i us asseguro que no era gens lent!!!

Quina disfrutada,  ja em carregat les piles per uns quants dies més abans de començar l'escola!!!