Aresta Arcarons - 220m, MD+, V+ obl. Plec del Llibre Superior.

de novembre 28, 2015

Aresta Arcarons - 220m, MD+, V+ obl. Plec del Llibre Superior.

Així de directe es l' Aresta Arcarons, si la tingués de definir en tres paraules podrien ser:

- Imponent.

- Elegant.

- Atrevida.

Bé, potser n'hi afegiria tres més...

- Compacte.

- Harmoniosa.

- Espectacular.

Escalar aquesta via, es podria comprar amb un concert de Beethoven. Els seus passos s'han de deixar fluir, sense pressa, el ritme del que et demani la roca.

En Tati en plena simfonia...

Sense dubte, es tracte de la millor via de la vessant Sud i una de les millors de tot el massís. La dificultat no es el que compte, sinó la seva ubicació, el costat del cor de Montserrat, el Montgròs, i juntament amb la forma dels Plecs del Llibre, li donen una estètica difícil de superar.

La línia serpenteja tot l'espero buscant, pas a pas, les seves debilitats fins el cim. Ara cap aquí, ara cap allà... Una dansa vertical que ens tresllederà a un altre dimensió. Però no patiu... que, tot i la seva fama de via exposada, el bon rocam i la possibilitat de col·locar algunes assegurances flotants li donen una dimensió assumible per qualsevol bon Montserratí.

Així doncs, a què espereu?

1ª Ascenció: Sergi Martinez, Marc Homs, Jordi Borrut, Joan Carles Grisó i no podia ser menys... l'Armand Ballart 1 de novembre del 1978. (Jo tenia set anyets i aquets pirates ja obrien aquestes vies).
Aproximació: Prenem el Camí dels Francesos fins el coll. Arribats aquest punt ens deviem a l'esquerra per un sender fins a baixar el Torrent de Migdia. Seguirem el Torrent cap el Nord fins a situar-nos a l'alçada dels Plecs. Ull aquest punt ja que em d'estar el càs i pendre un petit torrentet que baixa directe dels Plecs del Llibre. No està senyalitzat però es força evident. El remuntarem amb alguna grimpadeta i sense mes complicació fins a peu de l'espero de roca. De 50' a 60' .
Orientació: Sud

Material: 5 cintes express i 5 cintes llargues, camelots fins el nº 2, semàfor d'aliens i els tricams blanc i negre poden ser útils.

Equipament: Parabolts, espits i pitons.
Descens: Un cop el cim un ràpel de 20 m per la vessant Oest ens deixarà a un bretxa molt marcada. Ull, ja que m'entres fem el ràpel i ja a la part final, cal fer una mica de flanqueig en oposició per no baixar mes del compte i així habitar tornar a pujar. Allà una alzina ens permetrà muntar reunió. Farem un mini llarg de IV per remuntar el Plec Estret, continuem pel Plec de l'Ignasi fins arribar a un altre alzina on escalarem un altre mini-llarg per fer el cim del Plec d' en Ballart. A partir d' aquí s'acaben les dificultats i només resta creuar el Plec d'en Manolo i el de la Martina on i trobarem el darrer ràpel de 60m. Baixarem per l'espatlla rocosa mes evident fins a trobar les fites que ens portaran fins l'entrada de la canal de baixada, passarem per peu de via i d' aquí desfer el camí de tornada.
Cordada: Tati Furri i Jordi Bou
Horari: 1h aproximació + 3h de via + 1h de carena i ràpels + 1 h baixada fins el cotxe.

Observacions: Via 1000 estrelles del tot recomanable. Es deixa fer molt mes bé del que diuen les llegendes Montserratines. Amb Aliens i Camalots petits es poden protegir moltes seccions que sinó, si quedarien exposades. O sigui que, bona escalada!!!

Ja som a peu de via, la veritat sigui dita, ens va costar força divisar les primeres assegurances...

Tot i així es pot col·locar un Alien i un Camalot 0,75 abans del primer xapatge.

Entrant a la R-1.

"Megabolo!!!" si es desenganxes i l' haguéssim d'aixecar del terra segurament no el podrirem n'hi moure...

Començant el segon llarg. El primer tram de 5+ el trobarem ven assegurat. Després de l'últim parabolt anirem amb tendència a l'esquerra i anirem trobant alguns llavis per poder entefurar alguns Aliens fins arribar el pitó. Un parell de passos finets i encarem els darrers metres per entrar a la R-2 per terreny de 4 grau de bon fer.

Ni els Emirats Àrabs tindrien prou petroli per fer un tobogan com aquest oi???

El tercer llarg es el que em feia més respecte de tota la via. Suposo perquè només marca una sola assegurança en 35 metres. Però la realitat es un altre. Es pot col·locar un Camalot 0,5 un Alien verd i un altre de groc, tots ells a canyó quedant un llarg força arregladet.

Gaudint de la fantàstica roca, amb alguns passos fins però de seguida amb una combinació de còdols de totes mides i colors que ens donen oxigen a cada metre.

Començant el 4ª llarg. Per mi el millor de la via, per la seva finúra, sinuositat i continuïtat. Es veuen força assegurances, tot i així per arribar a la primera s'ha de fluir una miqueta. La resta es una dansa vertical difícil d'explicar, millor escalar-la!!!

Acabat el tram de 6a entrem en terreny de 4+ ja sense assegurances i en aquest cas difícil d'assegurar. Trobarem un buril fet caldo i un plom encara més fet pols abans d'entrar a la R-4. Tot i així amb la calma es deixa fer molt bé. El 5è llarg es pur tràmit i el 6è ens trobarem un pas molt explosiu fàcil de resoldre amb un simple A0. En aquest llarg posarem un parell de Camalots grans, el vermell i el groc i estigueu el cas que la roca deixa bastant que desitjar...

El cim es preciós. El primer que impressiona més es veure el cor de Montserrat, anomenat Montgròs, just el davant. Aconsello muntar la darrera reunió al mateix ràpel de baixada, la corda ja segueix bé i guanyarem amb seguretat.

A part d'escalar la pròpia via encara li suma més encant el fet d'haver de resseguir tots els plecs de est a oest fins el darrer ràpel de baixada. La travessa de les Roques dels Plecs del Llibre, es plena d'elegància donant un plus el conjunt de l'activitat. No patiu que es fa molt bé i trobem diverses alzines i sabines per poder-nos assegurar.