Bessiberri Nord 3014 m
El Bessiberri Nord es una de les icones dins de les muntanyes que sobrepassen els 3000 metres dins del nostres Pirineus. Tot i una Primavera avançada, les darreres nevades han deixat una muntanya amb condicions hivernals on caldrà tenir-ne ganes de debò per assolir-ne el seu cim.
La cordada Victor, Enric i jo mateix em fet aparèixer les emocions a flor de pell després d'un dia llarg i intens assolint-ne el punt més alt. Sol, molta neu i ambient totalment solitari lluny de les massifiquecions de l'estiu.
El Bessiberri Nord es el cim de més a l'esquerra.
Un tram molt estètic (ull amb la cornisa...) ens dona accés el collet per accedir a la grimpada de mixt fins el cim.
Aproximació: Ens plantegem l'ascenció des de la presa de Cavallers 1750m. Flanquejarem tot l'embassament de Cavallers i remuntarem per les Pales de Riumalo fins l'estany de Malavesina cota 2497m. D'aqui en flancajarem l'estany per la dreta i guanyarem desnivell fins el peu del darrer sòcol que dona accés a la cara Sud-Est del Bessiberri.
Dificultat: Màxim 45° fins la base de la paret. Uns 150 mts de grimpada fins a III° / 60° i algo de mixte serà necessari per arribar el punt més alt.
Desnivell : 1330 m positius i 1290 m negatius.
Distància: 20,67 km.
Material: Grampons + piolet + arnés + corda minim 40 metres + algun friend mitja + cordinos.
Observacions: Si l'ascensió es realitza en condicions hivernals es aconsellable portar algo de ferro per assegurar-nos ja que la part final la trobarem amb mixte.
Cal matinar per fer l'ascens amb neu dura, tot i així pot ser recomanable portar raquetes de neu.
Itinerari d'ascens i descens.
Just el Pletiu de Riumalo, abans de creuar el pont de fusta, ja treu el nas el nostre objectiu.
El desnivell es intens de del Platiu fins pràcticament el peu de paret.
Alguns trams sense neu ens facilitaran l'ascens fins el llac Malavesina.
A partir dels 2350 mts d'alçada la neu ja no ens abandonarà fins el mateix cim.
Una canal d'accés de fins a 45° ens porta el darrer flanqueig cap a la darrera grimpada per arribar el cim.
A partir d' aquí la cosa es comença a posar interessant... Una darrera rampa de 50° ens deixa el peu el darrer mur d'uns 100 mts.
Escalada fàcil però que cal prendre atenció. La majoria de preses i fissures estan tapades per la neu, cal netejar per progressar correctament. Ambient alpí del tot hivernal ideal per defugir de les aglomeracions!!!
Darrers metres just abans d'arribar el cim. som'hi Enric que ja hi som!!!
Doncs si, ja hi som! L' Enric i en Victor s'han portat com dos alpinistes de primera. Una primera ascensió amb caràcter que els a començat a omplir de vivències la trajectòria alpinística que acanen de començar.
Felicitats nois!!!
Altre cop a peu de paret després dels ràpels de baixada.
Ja de tornada amb un dia de primera, per una activitat de primera i em companys de primera.
Com u veieu nois i tornarem un altre dia?
Salut i muntanya!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada