Gran Paradiso 4061m - Valssavaranche - Itàlia.

Acostumats anar a la Vall d' Aosta i concretament la Vall de Valsavaranche a fer escalada en gel aquesta vegada tocava una ascensió sense estres i amb el principal objectiu d'aclimatar per la posterior ascensió el Mont Blanc. En conjunt es una ascensió molt agradable on, tant l'aproximació fins el refugi Vittorio Emanuele II, situat a 2734m, com el dia d'atac a cim es desenvolupa per uns paratges molt bonics i assequibles, que et comencen a posar en situació per afrontar d'altres escalades previstes el Massís del Mon Blanc.

Ull però, que si voleu acariciar la preciosa Madonna que trobarem el cim caldrà que feu algun que altre gesto de més a part de caminar.

Cresta cimera.

Cim del Gran Pradiso i la famosa "Madona" que tothom vol acariciar.

Primera ascensió: 4 setembre 1860, Cowell Dundas i Payot y Tairraz.
Cordada: Agustí Puig, Enric Puigferrat, Victor Cubinyà i Jordi Bou (Guia d'Alta Muntanya AEGM).
Punt de partida: Pont 1951m (Vall de Vallsavaranche - Itàlia).

Dificultat: PD /Pendents fins a 40º in curt tram de grimpada de fins a IIIº.

Desnivells i horaris:

1er dia: Pont 1951m - Refugi Vittorio Emanuele 2734m = + 784m / 1h30'.

2º dia: Refugi Vittorio Emanuele 2734m - Gran Paradiso 4061m - Pont = + 1326m i -2110m / 9h.

Material: Grampons + piolet + arnés + 3 cintes expres + 1 corda de 40 m + material seguretat glacera + pals telescòpics + casc.

Observacions: Ascensió ideal per aclimatar i plantejar amb èxit la pujada el Mont Blanc. Tot i no ser l'estrella de la sortida es un cim del tot recomanable. L'ascensió es agradable amb uns darrers metres molt estètics i espectaculars que no ens deixaran indiferents.

Punt de sortida

Per accedir el refugi cal prendre la pista que surt del pàrquing, creuar el riu i seguir-la fins que es transforma amb un agradable sender que puja primer per dins el bosc fins l'arribada el Vittorio Emanuele II.

El rètol indica 2h30' però si anem a la idea podem tardar una hora menys.

Aquí comencem la primera activitat de la sortida. Aquest dies anirem colza a colza i treballarem per un objectiu, l'ascensió del Mont Blanc.

El refugi Vittorio Emanuele II, situat a 2734m. Magnífic refugi ven condicionat i personal correcta que ens acollirà la tarda abans d'atacar el cim.

A les 2h30 sona el despertador per esmorzar a les 3h i sortir sobre les 4h del refugi. Val la pena matinar i així evitar grans aglomeracions a la cresta cimera.

Les pendents es succeeixen sense cap complicació i menys aquest any que hi trobem molta neu i totes les esquerdes estan tapades.

Aquest cim tant bonic es el Mont Trésenta de 3609m. Un cim amb caràcter propi que no hi havia n'hi l'apuntador, l'haurem de plantejar per el proper dia!!!

A la part alta de l'ascensió apareix algun tímid serac que dorm tranquil el despuntar el dia.

Darrera pendent important abans d'encarar la darrera diagonal que ens portera el coll abans de la cresta cimera.

Aqui es beu perfectament el coll i el darrer tram de cresta.

L'Enric fent els primers passos de mixt, roca i neu anant a buscar la grimpada final.

 El fons a l'esquerra s'aprecia perfectament el Cervi.

Som'hi que la Madonna ens espera!!!

El darrer tram de la cresta el trobem perfectament equipat amb 3 parabolts que ens permetran passar amb total seguretat fins el cim. Val la pena gaudir del pati que tenim a la vessant Est, espectacular!!!

Si cal, també, caldrà alguna estirada d'orelles a alguna cordada espavilada que no sap respectar el torn de pas... doncs llevar-te abans oi?

Ja de baixada assaborim l'ascensió.  A estat una muntanya molt bonica i amb unes dificultats tècniques ideals per començar escalfar motors. Ja estem apunt per atacar l'objectiu d'aquesta sortida.

S'ho m'hi doncs?