Rabadà-Navarro - 370m V+ / Ae - Mallo Firé - Riglos

Amb aquesta completem la trilogía Rabadà-Navarro. Tres vies carregades d'història i vivències quasi impossibles d'imaginar. El 12 d'octubre del 1961, la cordada Aragonesa es plantava el peu del Mallo Firé amb un grapat de pitons i pitonisses per progressar per aquest mar de codols i bolos de totes mides.

Increïble però cert. Van superar tota la paret després de 5 dies d'intensa escalada i sense l'ajuda de cap expenció... si, si!!! sense cap expenció, difícil de creure oi?

Es necessari submergir-te en aquest mon vertical per poder entendre el coratge i la destresa que van aplicar per afrontar les dificultats amb el material de l'època. El meu petit ego com escalador es redueix el no res enfront aquestes primeres històriques que van marcar un abans i un després dins l'escalada d'aventura.

Pilar Sud est del Mallo Firé

L'Oriol a l'entrada de la R-10 del Torreón. Per mi el llarg més bonic de tota la via.

1ª Ascenció: Alberto Rabadà i Ernesto Navarro, 12, 13, 14, 15 i 16 d'octubre del 1961.
Orientació:   Sud est

Material: 12 cintes llargues, Totem Cam mitjans, tipus morat i verd, semàfor d'aliens amb el blau inclòs i tascons petits. Cordinos varis, per si cal substituir algun pont de roca i doble corda de com a mínim 50m (si anem amb cordes de 60m podrem fer els ràpels d'una sola corda).

Equipament: Pitons, espits, multitud de ponts de roca i algun parabolt (sobretot a reunions).
Descens:  Haurem de fer 3 ràpels curts de màxim 30m. Comptar uns 40' fins el poble de Riglos. 
Cordada: Oriol Mestres i Jordi Bou.
Horari: 20' d'aproximació, 6h30 per la via i 40' per el descens.

Observacions: Via mil estrelles!!! Imprescindible i segurament de les millors de Riglos. La via perfecta, intuïtiva, semi equipada, amb difícil retorn... Tot tipus d'escalada, travessies, murs, diedres, desploms, mai massa difícil però si amb algunes trampes... una via meravellosa, mítica i amb un compromís a anys llum del que van viure els seus aperturistes. No demana braç, sinó saber-se moure amb "soltura" i seguretat dins d'un mar de còdols d'una qualitat en ocasions immillorable.
Ull però els llargs més fàcils ja que aquí es on la roca es mes discreta i ens ofereix trams exposats i difícils d'assegurar com són els llargs, 2, 3 i 6. Aquest darrer el meu entendre, el mes perdedor de la via. Quan sortim de la reunió pugem un xic en tendència a la dreta per de seguida tombar a l'esquerra i anar a buscar un diedre amb una sabina morta on hi penja una baga. Tram delicat per continuar pujant ja amb tendència a la dreta i entrar a reunió (2 espits ).

                                             
                                                           Ressenya d'en Luichy.

Pont de roca a l'inici de la via.

L'Oriol el primer llarg de 6b. Són les 9h del mati. Aquest llarg t'agafa una mica en fred. Cal escalar amb calma i assegurar els primers passos direcció una petita bauma que passarem per la seva dreta fins arribar sota el bombo de 6b. Aquest el trobarem ven assegurat amb un parabolt i un espit.

Entrant a la R-2

Sortida de la R-2 assegurats d'un Totem Cam. Friends ideals per progressar amb seguretat en aquest tipus de roca.

Donde està el Puro?

Després del flanqueig be un mur vertical que antigament es trobava assegurat amb una pitonissa i es considerava com un dels trams expos de la via. Actualment hi ha un parabolt el seu lloc restant-li autenticitat...

Continuem fent travesses per esquivar desploms i panxes i resseguint murs verticals.

El 5è llarg es senzillament espectacular. Imagino els aperturistes aixecant el cap i veient aquest "parcal". Mur un xic desplomat de roca vermella sense veure-li massa color, però hi és... oi tant!!! després d'escalar uns 15m de 5è grau de l'època, un extraordinari-hi flanqueig ens traurà de l'abisme i ens portera a terreny controlat.

Els voltors, impacients, sembla que ens esperen...

Entrada R6, també de 2 espits. Aquest llarg segurament es el mes "guarrillo" de la via amb una roca més que discreta i amb merda de voltor.

                                             R6


                          L'Oriol  a la R6

El 9è llarg cal sortir amb un clar flanqueig cap a la dreta, passant per sota de la llarga panxa que tenim el damunt fins a localitzar un parabolt negra que ens indica el pas de 6b. Cal sortir amb decisió, la presa es força bona i un cop pujats els peus ens podrem assegurar amb un alien vermell. A partir d' aqui farem un fantàstic flanqueig amb roca excel·lent per tornar a pujar en vertical fins la reunió un xic amagada just a l'esquerra. Ull amb el fregament de la corda.


Arribant a la R-9.

I aquest es el llarg estrella de la via. Parlem d'un mur de 45 metres que escalarem fins a 6a+ que cal navegar a dreta i esquerra. El tram més complicat esdevé a uns 10 m sortint de la reunió. Un petit tram vertical i amb canto petit que cal anar amb tendència a l'esquerra. A partir d' aqui un festival de "cantos" de tots tipus ens aniran portant de mica en mica fins la reunió. Els peus del Torreón, costa imaginar com es devien assegurar sense expansions la cordada Aragonesa.

                                            

Bonísssssssimmmmm

Últim llarg de 45 metres de 5è grau per continuar "flipant" i pensant amb el petits que som nosaltres i donant gràcies de les expansions que han col·locat els locals, previ consens, per tal que la resta d'escaladors mortals ens veiem capaços d'endinsar-nos en els dominis del Mallo Firé.

No es pot dir que haguem fet la via original... però si que ens em pogut imaginar un xic i només un xic, que els devia passar per el cap aquell parell de fenomens.