Via Cassin - 800m - 6a - Cara NE - Pizz Badile 3305m

Video de l'ascenció

Amb aquest ja era el tercer estiu que amb en Langas temptejaven l'escalada d'aquesta "mole" de granit. Però just els dies que ens anava bé, la meteo ens feia una mala jugada i amb ella els plans a norris. El Pizz Badile, a cavall entre Itàlia i Suïssa, està situat en una zona amb canvis de temps accentuats i on cal filar prim per assegurar-ne l'estabilitat. No vull imaginar-me el que devien passar els primers ascencionistes, amb "el jefe de cordada" Ricardo Cassin el capdavant. Vent, fred, boira glaçada i per acabar-ho de rematar neu. Dels cinc components que integraven la cordada només tres van sobreviure, la resta es van quedar per el camí consumits per les extremes condicions que els va oferir la muntanya.
Els quatre dies que van necessitar per obrir el recorregut fins el cim, actualment es transforma en poc mes de nou hores, sense presses n'hi estrés.
Només em resta treure'm el barret i una gran admiracio envers aquells escaladors pioners de l'època que van dibuixar a base de coratge i una gran passió aquesta linea vertical que continuen cobejant escaladors de tot el món. Feia molts anys que no escalava un via tant lògica i bonica. Parlem d'una paret que la roca es increïblement bona i compacte, no es belluga res.

Els primers llargs flanquegen clarament cap a l'esquerra dins d'una agradable dansa fisurada.

La part superior de la via.

El cim no es el que compte, si no el camí per arribar'hi.
Un dia genial amb uns companys encara més genials!!!




1ª Ascenció: 13, 14, 15 i 16 de juliol del 1937 per Ricardo Cassin, Gino Esposito, Vittorio Ratti, Molteni i Valsecch.
Orientació:   Nord-Est
Material: 14 cintes llargues, tascons petits i mitjans, joc de friends fins el 4 (Camalot), semàfor d'Àliens i corda doble. A nosaltres no ens van caldre grampons, cal consultar el refugi segons l'època de l'any.
Equipament: Pitons i espits. Reunions semi equipades.
Punt de partida: Poble de Bondo (Suïssa), cal treure tiquet el poble per pagar el pàrquing que trobarem el final de la pista forestal.
Estretègia: Vam apostar per fer una ascensió tranquila i gaudir de l'escalada i la cresta fins el cim. Un cop arribats el cim dormirem el "Bivacco Alfredo Redaelli" (3200m) situat a la vessant Italiana (100m del cim) i el dia següent repelar la cresta NO fins la bretxa d'atac. Dormir el"Bivacco Alfredo Redaelli" té quelcom especial, per la seva situació i el regust que et queda de l'activitat. Disposa de matalassos i mantes, així que només cal portar aigua i menjar. En total seran dos dies d'activitat sense contar la pujada el refugi del primer dia.
L'altre opció a valorar es començar escalar mes d'hora i el mateix dia baixar per la cresta de la vessant Sud (via normal) i em 2h30 màxim 3h et plantes el Refugi de la vessant Italiana "Gianetti"on passarem la nit.  El dia següent un trek de 5h ens portera altre cop a la vessant Suïssa i d' aqui el cotxe. Per aquesta opció caldrá portar grampons i un pal per superar els dos colls amb pendents de neu.
Aproximació: El sender s'agafa just el darrera el refugi. El trobarem perfectament senyalitza't amb marques blanques i blaves pintades sobre roques i estaques de fusta. Un cop arribats el coll ????seguirem per la carena seguint fites fins a situar-nos el contrafort rocós que dona accés a la marcada bretcha. Mirador privilegiat del mar de granit que en pocs minuts ens submergirem. Des d' aqui ja visualitzarem perfectament la vira que dona accés el peu de via. La primera part la desgrimparem fins arribar a un rapel de 20m.
Descens: Sense comptar el primer tram de cresta desgrimpable, un total de 22 ràpels seran necessaris per desfer la llarga cresta NO. Es troben perfectament equipats, molts amb mosquetó per poder passar la corda i d'altres amb anella. La llargada es variable de 30 fins a 50m i si tenim bona visibilitat els trobarem sense problemes. Tot i així es recomanable baixar amb temps si no voleu passar una nit incòmoda esperant la llum del dia...
Cordada: Langas, (Carles Canós), Jordi Tona i Jordi Bou.
Horaris:
1er dia:  Del parquing el refugi Sass Foura 1h30 ( donen el sopar a les 18h30).
2º dia: Ens llevem a les 4h i sortim a les 5h. Del refugi Sass Foura a la R1, 2h30. Comencem escalar a les 8h i amb nou hores cobrim els 800 mts de via. Una hora mes de cresta fins el cim que arribem a les 18h.
3er dia: Sortim a les 6h15 del refugi i a les 6h50 comencem el primer rapel de la cresta NO. Amb sis hores finalitzem els 22 ràpels i ens plantem a la bretxa d'atac. Fins el refugi Sass Foura 1h i del refugi el cotxe 1h més.
Observacions: Via cinc estrelles. Imprescindible si us voleu impregnar de l'historia alpinística de les grans parets dels Alps. La primera meitat de la via es la més fàcil i ràpida. A partir de la vira  central la paret s'adreça oferint llargs més atlètics i obligats. Els llargs més difícils amb diferència són el 6a del LL 9 i el primer llarg de xemeneia del LL 14. La resta són un gaudir de moviments amb una roca excepcional. El llarg 7 es un dels més perdedors, ja que comença per un terreny de plaques amb tendència a l'esquerra però ull que de mica en mica es va adreçant cap a la dreta per acabar entrant per una fissura ampla fins la repisa de la reunió, 60m.

                       
                           Recorregut itinerari                Aquesta ressenya es la que vam utilitzar.

                                        Refugi Sacs-Fura a 1900m, situat en un entorn idil·lic es el punt d'atac perfecte per accedir a la paret. Per ser a Suïssa no es massa car, 57€ mitja pensió hi 6€ cada cervesa.

El ràpel de 20m x accedir a la vira d'atac.

La vira, més espectacular que difícil, es de bon caminar. Amb el pas dels anys la neu s'ha anat fent enrere restant dificultat. aquest petit serac n'hes el petit testimoni.




Aquesta no es l'entrada original d'en Cassin, es el diedre Rebuffat que li ha pres protagonisme gracies a la seva elegància i estètica.

Els primers 7 llargs de la via van amb tendència a la dreta i son ideals per "aclimatar".



El fons divisem la glacera "du Cingalo" que es resisteix a diluir-se amb el temps.






Aquí comença la característica xemeneia de 3 llargs. El primer es amb diferència el mes difícil dels tres, els dos últims son molt disfrutons i de bon escalar.


Penúltim llarg de la via abans d'arribar a la cresta. També un dels més bonics de la via. Cinquanta metres d'escalada combinada per plaques amb formes exquisides i elegants fissures verticals.

Ja a la cresta continuem amb la tònica de la paret. Roca exel.lent, espectacular i aèria ens portera amb una hora el punt mes alt de la nostra ascensió.


   "Bivacco Alfredo Redaelli" fantàstic empleçament per dormir situat a la vessant Italiana a 3300m d'alçada. Del tot aconsellable quedar-s'hi a dormir el dia de cim.
A les 6h del mati ens posem en marxa per desfer la cresta i començar els 22 ràpels de la cresta NO.

Sortida de sol i llums espectaculars.


En alguns trams de cresta complicats, vam preferir desgrimpar i així evitar el ràpel amb la mes que provable enganxada de cordes corresponent.





Ja u tenim fet, la cervesa del refugi ens espera ansiosa per hidratar-nos i celebrar l'activitat, que un cop més a sortit perfecte!


Com sempre quan baixem de la muntanya, un bon bany el safareig del poble es el millor regal que ens podem permetre.

L'idilic poble de Bondo situat a 1286m.



Comentaris

  1. Company! rellegint el teu post, crec que a la foto 7, on dius "Els primers 7 llargs de la via van amb tendència a la dreta..." ... no eren cap a l'esquerra?? Potser em falla la memòria...
    Felicitats per el blog, veig que tens 50.000 visites!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars