Esperó Nord Integral al Petit Pic - "Ravier” V+/A1 (6b) - 600m - Midi D’Ossau 2807m
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Zb4RU2G-CKnWG5elKS4HNShPAjVC5H0sJEKddHliB1RoDNWCG-4G-V_2M7Imem6XUdO986Qs7iNGXPDyxYBz0PGCBJPon81GfifQ8Npz-2vSl3Hiw5kk6sXCVaGfeALpaj0qnIy9ZnLSiG0pJcV-NFpfcouyI4nwT1_Py_aJySoNtuD-RBqIAd4/w640-h360/E59CA779-6724-4249-815A-963AB90ABA5D.jpeg)
Quina passada de via. No puc començar de cap altre manera després de la disfrutada d'aquesta escalada. És compleixen tots els requisits, una gran muntanya, un esperó llarg i de roca excel·lent i un recorregut atrevit i lògic per gaudir-ne de valent. De fet, acabat el sòcol de 200m cap llarg té desperdici. Els dos llargs de IV+ previs el bastió ens avancen el festival de fissures, plaques, bavareses... que ens vindran d'ara endavant.
Ja fa una pila d'anys que vaig començar escalant la mega clàssica "SE Clàssica" a la Pointe Jean Santé amb l'Edu Sallent, per continuar amb la "Directíssima" de la mateixa paret amb l'Oriol Anglada, d'aquí el "Pilar Sud" i per primer cop trepitjar el cim del Midi d'Oussou amb Jordi Cruells (en pau descansi), passant per l'increïble i difícil "Pilar d'Embarradere" fins el cim del Petit Pic amb David Graells, de cotxe a cotxe i 16h d'activitat, continuant per l'increïble "Pilar NO" de 700m amb Jordi Tona, també de cotxe a cotxe... Tot un reguitzell de vies excepcionals i imprescindibles per fer-nos una idea del que representa l'escalada en aquesta muntanya i donar gràcies els primers ascensionistes per marcar-nos el camí.
Gràcies, gràcies i gràcies!
1erº ascensió. Jean i Pierre Ravier, 24 de juny 1956
Cordada: Carles Canós "Langues", Oriol Urgell i Jordi Bou.
Dificultat màx.: 6a / A1 (6b)
Dificultat obligada: 6a
Llargada: 600m.
Exposició: Alta
Equipament: Pitons els llargs més difícils, la resta molt neta. Algunes reunions per equipar.
Material recomanat: Micros, joc de Totems complert amb mitjans repetits + C3 i C4, fissurers, unes 16 cintes llargues.
Orientació: NO
Aproximació: +/- 3h. Em plantejat l'activitat de cotxe a cotxe. Això vol dir 1h fins el refuge de Pombie (CAF), passant per el col de Peyreget, baixarem pel sender direcció el Lac de Peyreget i aproximadament a la cota 2150m iniciarem un llarguíssim flanqueig, pujant i baixant entre blocs (alguna fita) fins arribar a la dreta de la cota 2293m (surt el mapa). D'aquí remuntarem un xic i a la que saltem la carena veurem per complert tot l'esperó, davallarem fins a peu de via.
Mapa Alpina Valle de Tena.
Horari: 3h aproximació, 7h d'escalada i 3/4h de baixada (depèn de si fem cim o baixem per la Fourge)
Descens: 4h. Com que ja teníem fet el Petit Pic i el mateix dia calia tornar cap a casa, recomanats per un amic vam baixar desgrimpant i fent ràpels per la "Fourge" i d'aqui per la gran tartera fins el refugi. Aquesta opció no la recomano per la incomoditat de la pròpia canal i varis ràpels per arribar a la part més alta de la tartera. Molt més elegant i segur és acabar de pujar els 150m fins el cim del Petit Pic i d'aquí davallar per la normal fins el col de Peyreget. Aquesta opció la vaig fer després d'escalar el "Pilar d'Embarradere" i la recordo molt més recomanable i segura.
A destacar:
A destacar:
- Activitat d'alta muntanya, llarga i de compromís que cal tenir un bon olfacte per realitzar uns horaris raonables.
- Primer sòcol de 200m ideal per fer-lo a l'enssamble amb les mateixes bambes semi-rígides. Depenent per on escalem farem màxim V grau, amb roca sempre bona i de bon equipar.
- Acabat l'enssamble farem dos llargs de màxim IV+ per situar-nos el peu del "bastió", aquí comença "el bacalao".
- El tercer llarg i primer del bastió comencem amb V grau fins arribar a una petita vira el peu d'una placa. En aquest punt i falten un parell de pitons, un extraplà i/o universal curt per equipar-la. Si escalem en lliure 6b, podrem posar algun micro friend i fissurer petit per sortir escalant fins un pitó que trobem uns metres més amunt. Això si, roca de primera.
- El quart llarg de 6a+ cinquanta metracos de continuïtat de traca i moquedor. Segurament el millor llarg de la via, molts pitons.
- Cinquè llarg de placa boníssim, ull que cal escalar... corda podrida en forma de passamà, n’hi mirar-lo.
- Sisè llarg de 6b més assequible que el primer, també fantàstic.
- Setè llarg simplement brutal, assequible i disfruton.
- El refugi i tenim una font.
Ressenya d'en Luychi
Ressenya d'en Luychi
Primers llargs de IV+ després del sòcol.
Final del llarg estrella de la via. Un 6a+ de continuïtat boníssim.
La Fourge, darrere nostre els 150m restants fins el cim del Petit Pic.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWRkvZBOxRlhT44sTSkWUyHzJNjSNm21xfQqICSmcyZmlD-zShj-oT82bHf3TzRZsW8hkG1Ys_9U7WchGOGNDP6ajOL4SaptJlI46HH3blnHS9F_R29JzPynJWUG-bNoc_qx2VH5poYrWgE6vm0D9eXbLfg1LE9PfI1KxUaxrdi_DBbmlmwgxs7c/w640-h360/87E30B6A-3D43-4695-A723-7DF649FF7502.jpeg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada